ADSADN: Divulgació de ciència i biologia en català

Aquesta setmana a Nature:

Al congrés de la Societat Internacional de Primatologia celebrat a Edinburg... s'han donat a conèixer dues dades: una bona (l'últim recompt de goril·les vius ha generat un nombre major que l'esperat), i una de dolenta (en els propers deu anys la meitat de les espècies de primats -el nostre propi grup- estaran en perill d'extinció). Aquesta darrera dada no hauria de preocupar tan sols als ecologistes altruistes; donada la proximitat evolutiva de les espècies d'aquest grup, mantenir-les fora de perill d'extinció és una finalitat egoïsta, ja que ens permet aprendre molt més sobre el nostre origen, dels camins evolutius que no es van prendre, i de per què som com som.
El famòs Jared Diamond..., autor de llibres de divulgació científica com Armas, Gérmenes y Acero o ¿Por qué es divertido el sexo? parla sobre l'extinció del cangur gegant a Tasmania durant la gran extinció de la megafauna, fa uns 14.000 anys, la qual va esdevenir en paral·lel a l'arribada dels humans als seus hábitats (¿casualitat? No ho crec pas)
El que ens queda per saber. Determinats fàrmacs disminueixen la resposta immunològica (la que lluita contra els agents invasius) mantenint els limfòcits T dins els ganglis linfàtics. Tenint els nostres guardians sense patrullar per la sang, el sistema immunològic no té tanta força, el que resulta d'utilitat, per exemple, durant els transplantamente. Sorprenentment, baixes dosis d'un d'aquests fàrmacs són capaces d'eliminar una infeccio viral crònica. Per què? Ja tenim nous interrogants per respondre (per si no en teníem suficients!)
L'incest sembla un dels tabús més extesos... a les societats humanes i s'ha proposat com un mecanisme per tal d'evitar l'endogamia. L'endogamia fa augmentar la prevalència de malalties genètiques, ja que augmenta la probabilitat d'heretar dues còpies (al·lels) d'un gen alterat que pot produir una determinada malaltia. En una notícia de Nature s'utilitzen fills de cosins per tal d'estudiar l'heretabilitat de l'autisme en la que, cada cop més, sembla existir un fort component genètic (amb més d'un gen implicat).
Una altra de les notícias se centra en l'estudi del comportament neuronal en aquell moment de penombra entre el somni i el despertar. Sembla ser que quan el cervell dorm... ,
les neurones "es coordinen". El despertar porta la independència de les neurones. Bona analogia, veritat?
Polaritat cel·lular. Determinades cèl·lules preseten "polaritat"..., tenen extrems diferenciats. Saben què és "adalt" i què "abaix" i formen estructures diferenciades a cadascun dels seus "pols" (per exemple, les cèl·lules de l'intestí tenen un pol determinat mirant cap a l'intestí i l'altre mirant cap a la sang). Com s'aconsegueix aquesta polaritat? LEs cèl·lules són gotes de grix plenes a rebentar de proteïnes que venen i van interactuant unes amb altres. Aquesta miríada d'"intèrprets" fan que qualsevol "obra cel·lular" sigui difícilment predible... o no?. De l'estudi publicat a Nature sembla deduïr-se que, tot i que són moltes les proteïnes implicades en la polarització, són molt poques les que "inicien" aquesta polarització mitjançant mecanismes de retroalimentació positiva, que amplifiquen enormement qualsevol senyal (una molècula activa a moltes que activen encara a més molècules que activen a...)
Mosques amb grip . Els virus són els paràsits suprems. S'introdueixen en cèl·lules a les que roben els seus enzims per poder replicar-se. Conèixer quins enzims usen és crucial per poder dissenyar teràpies antivirals eficients. En aquest estudi van modificar el virus per que pogués entrar dins les mosques Drosophila. Pobres mosques. A través d'una "llibreria" de RNAi (els RNAs que permeten silenciar gens, recordeu?) els científics han pogut infectar mosques a les que se'ls hi havia "apagat" un gen determinat (i així fins a 13.071 gens!). Cent tipus de mosques es van mostrar resistents a la grip. Cadascun d'aquests grups portava silenciat un gen concret. Així s'ha pogut deduir quins gens són els necessaris per a la replicació del virus de la grip. Interessantíssim.
Fa temps parlàvem dels ribozims, RNAs que poden fer coses....
Fins el seu descobriment a la dècada dels 80 del segle passat, es creia que les proteïnes eren les úniques molècules "que feien". En aquest article de Nature es demostra l'existència d'un d'aquests ribozims a la part terminal dels RNAs missatgers (els que surten del nucli per a ser traduïts a proteïnes)dels gens Clec2 dels ratolins. És a dir, els mamífers també tenim ribozims