És moment de parlar de les altres característiques ancestrals que compartim tots els éssers vius del planeta, a més del fer de ser vius.
- Tota vida té un metabolisme que obté energia de l’exterior i la inverteix en l’interior per a mantenir-se.
- Tots els éssers vius mantenim el metabolisme de les nostres cèl•lules aïllat de l’entorn mitjançat una membrana de lípids (un tipus de greix).
- Tots funcionem amb el mateix esquema bàsic: l’ADN enmagatzema informació, l’ARN la comunica i les proteïnes ho fan tot: creen, destrueixen, mouen, aturen, manipulen…Les proteïnes contribueixen al metabolisme però també a copiar l’ADN, a transcriure’l a ARN i a contruïr proteïnes a partir d’aquest.
El panorama va canviar a la dècada dels 80 quan Cech i Altman, en un treball que els portà a guanyar el premi Nobel el 1989, van descriure molècules d’ARN que no tan sols comunicaven sino que també eren capaces de fer. Se’ls va anomenar ribozimes.
Començava a tenir sentit. Entre un planeta orgànic però inert i el planeta viu tal i com el coneixem avui en dia, va existir el món d’ARN. En cert moment es va generar una cadena d’ARN capaç d’autoreplicar-se ja que no tan sols contenia la informació sobre ella mateixa sino també la capacitat per a fer-se. Per què va sorgir l’ADN? Perque és més estable i permet enmagatzemar una major quantitat d’informació. Per què vas sorgir les proteïnes? Perque són més eficients “fent” que els ARNs. Per què s’ha mantingut l’ARN? Perque és un vestigi d’aquest món antic. L’aparició de la membrana potser va servir per a mantenir junts tots aquests elements. Tot quadra. O no?
En un interessant article publicat a Investigación y Ciencia, Robert Shapiro proposa una opció a aquest món d’ARN que comentarem demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada