I per seguir amb la recent dinàmica del blog, avui també parlarem de l’Antàrtida. No sé vosaltres, però jo quan penso en aquest continent em ve al cap una extensió enorme de terreny glaçat i erm, habitat només per efímers grups d’ agosarats expedicionaris una mica malament del terrat (per què no em negareu que per passar setmanes recorrent-la, assetjats pel fred i el vent s’ha de tenir un punt de bogeria). Però on avui només passegen aquests aventurers va ser una vegada una terra fèrtil i llar de nombroses espècies d’animals i plantes.
Fa 14 milions d’anys es va produir brusca baixada de 8 graus Celsius a la temperatura del continent. Tot i que 8 graus pot no semblar-nos gaire cosa, és un refredament prou important com per impossibilitar la vida de nombroses espècies. Durant aquest refredament, van desaparèixer de l’Antàrtida nombroses plantes i també alguns insectes i la tundra de l’interior del continent va desaparèixer i es va cobrir d’un gel perpetu (Penseu que, tal i com molt bé ens ha explicat el Quim, la desaparició d’una espècie en un hàbitat determinat pot tenir greus conseqüències sobre les altres espècies que depenen d’ella).
Aquest mes un grup d’investigadors desplaçats a aquestes terres ha descobert a les valls seques de McMurdo unes restes fòssils que pertanyen a organismes terrestres i lacustres que hi vivien durant aquest període de refredament. Aquest descobriment és de gran valor científic en primer lloc per l’extraordinari grau de conservació de les restes i, en segon lloc, per què fins ara s’havien trobat molt pocs fòssils a l’Antàrtida. De manera que aquesta troballa és un gran tresor per als investigadors ja que pot aportar molta informació sobre la manera com es va produir aquest gran refredament i les dades obtingudes serviran per crear models per a estudiar el canvi climàtic.
Una primera anàlisi de les restes desvetlla que existeix una sorprenent semblança entre aquests antics animals i d’altres existents avui en dia en altres parts del món, el que reflexa la bona adaptació d’aquests animals als seus habitats. Una segona anàlisi més en profunditat indica que aquests no han patit cicles de congelació-descongelació sinó que s’han mantingut glaçats des de fa 14 milions d’anys. Si tenim en compte que durant tot aquest temps a la Terra hi ha hagut moments que la temperatura global era més alta de l’actual (i ho tornaran a ser com a conseqüència de l’escalfament global), és sorprenent que l’Antàrtida no patís cap mena de descongelació. Això permet concloure que la capa de gel que la cobreix és molt consistent i reforça la idea que el canvi global és un procés complexe però no uniforme, ja que sembla afectar de diferent manera uns punts i altres de la geografia mundial.
Tot i la quantitat d’informació que aporta aquesta troballa, la causa d’aquest canvi sobtat a la temperatura del continent encara es desconeix. Mentre alguns autors aposten per una baixada als nivells de CO2 com a responsable del canvi, altres veuen més factible que fos degut a un moviment a les plaques tectòniques.
I l'inevitable pregunta és: és possible que estiguem presenciant la desfeta d’un gel que ha aguantat milers d’anys?
Aquest mes un grup d’investigadors desplaçats a aquestes terres ha descobert a les valls seques de McMurdo unes restes fòssils que pertanyen a organismes terrestres i lacustres que hi vivien durant aquest període de refredament. Aquest descobriment és de gran valor científic en primer lloc per l’extraordinari grau de conservació de les restes i, en segon lloc, per què fins ara s’havien trobat molt pocs fòssils a l’Antàrtida. De manera que aquesta troballa és un gran tresor per als investigadors ja que pot aportar molta informació sobre la manera com es va produir aquest gran refredament i les dades obtingudes serviran per crear models per a estudiar el canvi climàtic.
Una primera anàlisi de les restes desvetlla que existeix una sorprenent semblança entre aquests antics animals i d’altres existents avui en dia en altres parts del món, el que reflexa la bona adaptació d’aquests animals als seus habitats. Una segona anàlisi més en profunditat indica que aquests no han patit cicles de congelació-descongelació sinó que s’han mantingut glaçats des de fa 14 milions d’anys. Si tenim en compte que durant tot aquest temps a la Terra hi ha hagut moments que la temperatura global era més alta de l’actual (i ho tornaran a ser com a conseqüència de l’escalfament global), és sorprenent que l’Antàrtida no patís cap mena de descongelació. Això permet concloure que la capa de gel que la cobreix és molt consistent i reforça la idea que el canvi global és un procés complexe però no uniforme, ja que sembla afectar de diferent manera uns punts i altres de la geografia mundial.
Tot i la quantitat d’informació que aporta aquesta troballa, la causa d’aquest canvi sobtat a la temperatura del continent encara es desconeix. Mentre alguns autors aposten per una baixada als nivells de CO2 com a responsable del canvi, altres veuen més factible que fos degut a un moviment a les plaques tectòniques.
I l'inevitable pregunta és: és possible que estiguem presenciant la desfeta d’un gel que ha aguantat milers d’anys?
7 comentaris:
No sóc científic, així doncs preneu-vos el que diré com el que és, una opinió.
Si va haver-hi un temps en que l'Antàrtida no va estar permanentment gelada res no impedeix que torni a passar. Que els motius siguin la nostra desfeta o un cicle natural del que desconeixem les fases o la suma de tots dos és accessori.
Vull aclarir que no estic advocant per despreocupar-nos del tema de l'escalfament, sinó que voldria que fóssim una mica més humils, fins i tot per ser dolents som els més creguts.
L'aparició del gel perenne de l'Antàrtida és un procés que començà molts milions d'anys enrera amb el trencament del supercontinent Pangea, del que es van començar a escindir tots els continents actuals.
El que ara és l'Antàrtida va començar a derivar cap el pol sud... refredant-se cada cop més i més. A més, en un determinat moment es va quedar aïllat al Pol Sud, envoltat per una corrent que encara el refredava més fins que, fa uns 14 milions d'anys, es va congelar del tot.
Evidentment, quan l'Antàrtida derivi allunyant-se del Pol Sud començarà a perdre gel; més encara quan es trenqui el corrent circumpolar. Però es un procés que es donarà (i no crec que es pugui fer res) dintre d'un grapat milions d'anys. El desglaç que s'observa avui en dia no té res a veure amb aquest fenòmen geològic.
Una altra cosa, posats a ser repelents, que l'Antàrtida es descongeli no és "bó" o "dolent" per a sí mateix (ja ha estat congelat i descongelat abans i la Terra ha continuat girant...) En aquest cas, el que és un problema és "l'acceleració" d'aquest procés que acabarà amb moltes espècies, i illes, i ciutats, i persones, i països (el govern de Kiribati ja ho sap i ha pactat amb Nova Zelanda la reubicació dels seus ciutadans). El que és greu és que afectarà la nostra manera de viure.
Amb tot això vull dir que no és que siguem els més creguts (per què per desgràcia tenim molt a veure amb el que li passa al gel del Nord i el Sud), ni els més dolents, sinó que, també en això, som i serem els més egoïstes.
Tens tota la raó Salva, i tens raó quan dius que som els més egoistes. Però aquesta acceleració, que no sols no nego sinó que crec que és així, de cara a l'evolució del planeta es una petita disfunció que es corregirà.
El que vull dir és que malgrat les nostres bestieses la terra seguirà el seu curs i quan ja no siguem, segurament per culpa nostra, es regenerarà i tornarà les coses al seu lloc.
Totalment d'acord. El nostre super-ego ens fa pensar que les catàstrofes que fem arrasaran amb el planeta provocant un plegament espai-temps que s'endurà tota la galàxia i part de l'estranger... i no serà així. Però no deixa de ser trist que estiguem alterant tant una situació planetària a la que estem adaptats... i que, per culpa nostra, estem alterant a graus que ens poden afectar (egoïsme) més del que pensem (inocència o estupidesa, escullim-ne una).
Un apunt anti-determinista... em provoca un lleuger escalfred el "tornar les coses al seu lloc"... perquè sembla assumir un determinisme (les coses haurien de ser d'una manera). Les alteracions humanes ja hi són, i qualsevol "ajustament" que es pordueixi en el planeta terra serà el que serà... i no el que "hauria de ser", que molts cops és sinònim de "les coses al seu lloc"...
No sé si m'explico (i si es nota que m'encanta obrir discussions!)
Permet-me aclarir lo de "les coses al seu lloc".
No vull fer suposar un determinisme, sinó la capacitat de refer-se que te el planeta, la natura, quan deixem de fer la guitza.
Encara recordo una imatge de la plaça de toros "Las Arenas" amb un arbre al mig perquè ningú no havia tingut cura de les instal·lacions.
D'acord, doncs...
Encara que deixa'm ser una mica més "borinot". La teva imatge te molta força poètica... però no hagués crescut al mig de la plaça sense la plaça... oi?
Efectivament, però no era això el que volia expressar sinó el fet que la natura s'obre pas siguem o no nosaltres i que quan no hi som torna a prendre el que és seu.
I tens raó sóc massa poètic de vegades.
Publica un comentari a l'entrada