Bones o males mares, només qüestió de gens.

Com ja ens ensenyava un antic anunci de televisió, els animals estem dissenyats per nèixer, crèixer, reproduir-nos i morir. De manera que el principal afany de tot individu nascut i crescut és poder reproduir-se per transmetre els seus gens a la seva descendència. És per això que estem dirigits per una sèrie d’instinctes que ens condueixen primer a buscar la millor parella amb la que engendrar la millor descendència i, després, a assegurar-nos que aquesta descendència arriba a l’edat adulta.
Són de sobra coneguts els cambis conductuals que pateixen les dones durant la gestació i després de donar a llum i que no tenen més intenció que assegurar que la futura mare cuidará bé del seu fill. És el que coneixem com a comportament maternal.

Però, és aquest comportament comú a la resta d’espècies? En general podríem dir que sí, però existeixen alguns animals que segueixen comportaments diferents.

Aquest és el cas, per exemple, de molts insectes com les vespes o les abelles. Aquests animals s’organitzen en una estructura social diferent, coneguda com a eusocialitat. Aquest tipus d’organització social es caracteritza per dividir les tasques reproductives en castes: existeixen individus amb capacitat reproductiva (reines) i altres estèrils que cuiden de les críes de les reines (obrers). La eusocialitat, a més de ser considerada la forma més extrema de cooperació, representa un gran repte per la teoria de l’evolució, tot i que s’ha proposat que el comportament reproductiu de les castes treballadores és una evolució del comportament maternal. Els autors de l’article que es publica aquesta setmana a la revista Science defenen aquesta teoria i aporten una dimensió molecular a tot l’assumpte en proposar que els dos comportaments reproductius poden estar regulats per patrons d’expressió gènica similars.

Dues obreres en plena jornada laboral.

Aquests investigadors han comparat l’expressió de 32 gens entre els individus de les diferents castes de vespes Polistes i han observat que existeix una correlació entre el patró d’expressió d’aquests gens i les diferències de comportament reproductiu dels diferents individus. De manera que els seus resultats confirmen la teoria de que l’altruisme reproductiu que mostren els individus de la casta obrera es fruit de l’evolució del comportament maternal més tradicional.

Tot això em fa pensar en la nostra societat. La nostra evolució social també ens obliga a separar aquests dos comportaments? Estem condemnades, com les vespes, a definir-nos com a reines o obreres?