Per un món més dolç!

Tots volem viure una vida més dolça, però sovint, un excés de sucre empalaga. I sino que li expliquin als més de 170 milions de diabètics que hi ha actualment arreu del món. De fet, la diabetis és la malaltia metabólica més freqüent i per la que encara no existeix cap cura. I el problema és que el nombre de malalts no para de crèixer.

Existeixen dues formes d’aquesta malaltia, la de tipus 1 i la de tipus 2. La de tipus 1 es caracteritza per la incapacitat de produir insulina, el que condemna els seus malalts a administrar-se-la de manera exògena. Els malalts de diabetis tipus 2, molt més freqüent que l’anterior, no tenen cap problema en la secreció de la insulina (al menys als primers estadis de la malaltia). El seu problema radica en que els seus òrgans son insensibles a aquesta hormona. Aquest fenòmen es coneix com a resistencia a insulina.

Però per què és tan important la famosa insulina? La seva funció a l’organisme és la de permetre que els diferentes teixits captin la glucosa que circula per la sang, esencial pel correcte funcionament de l’organisme. Sense ella, els teixits no poden assimilar el sucre que hem ingerit i aquest s’acumula a la sang fins a tal punt que pot arrivar a provocar el coma.

De flickr.

Però, tot i afectar tanta gent arreu, encara no coneixem com evitar l’aparició i l’avenç d’aquesta malaltia. Actualment, molts grups d’investigació concentren els seus esforços en l’estudi dels mecanismos de la resistencia a insulina. Ara, un grup d’investigadors xinesos han afegit una pedra més al coneixement d’aquest fenòmen. Ells han pogut relacionar l’expressió de la proteina SIRT1 amb un augment en la sensibilitat dels teixits a aquesta hormona.

SIRT1 es una proteina que pertany a la familia de les sirtuines, originalment descrites com a enzims capaços de millorar la longevitat en nombroses espècies (Avui, lamentablement no em puc permetre entrar en detalls sobre aquesta familia, però prometo tornar sobre elles més endavant perque són francament interessants). D’altre banda, PTP1B és un enzim que regula varies vies de senyalització, entre elles bloqueja l’acció de la insulina. De manera que un lleuger augment de PTP1B és suficient per causar la resistencia a insulina en ratolins. Si poguèssim bloquejar, ni tan sols en part, aquest enzim, disminuiríem la resistencia a insulina. Ara, aquest grup d’investigació ha publicat un article on demostren que SIRT1 es capaç de reprimir l’expressió de l’enzim PTP1B, el que porta a una notable millora als animals que presentaven resistencia a insulina.

Sens dubte, aquests resultats no solucionen el problema de la diabetes tipus 2, però sí ens apropen una mica més cap a un posible tractament.