Mirar a ADSADN Mirar a Google

25/10/07

Plantes i medicina: de l'escorça de Salze als medicaments de disseny

La relació del món vegetal amb la medicina i la farmàcia no és una història recent. Els Sumeris confeccionaven remeis a base de plantes fa més de 5000 anys, i l'escorça del salze era utilitzada al món antic, molt abans que Bayer&Co., al segle XIX, comercialitzés el seu anàleg sintètic, la famosa aspirina.
Algunes dades més, per fer-nos una idea de la presència de les plantes a la nostra farmaciola: només respecte al càncer, el 47% de les 155 petites mol.lècules aprovades com a tractament des dels anys 40 fins l'actualitat són extractes o derivats de plantes.

No obstant, no tot són bones notícies: el 40% dels extractes de plantes són irreproduïbles, és a dir, que el perfil biològic i bioquímic del principi actiu està subjecte a variacions segons l'època o lloc de collita. A més, els requeriments de les entitats que regulen els fàrmacs tendeixen (amb bon criteri) a preferir els compostos únics en comptes de mescles, on el principi actiu es pot trobar emmascarat per pigments i altres substàncies. Això ha fet variar els criteris de producció de fàrmacs amb origen vegetal. Actualment es tendeix no a produir a partir de teixits naturals, sino fent una síntesi més controlada de determinats metabòlits o productes de la fermentació de
cèl.lules vegetals.

De Flickr

Un dels horitzons més prometedors que en aquest terreny tenim és el de fàrmacs contra el càncer expressats en plantes, al qual Trends in Biotechnology dedica un article en el seu número de setembre (Volume 25, Issue 10, October 2007, Pages 455-459 ). No cal dir que la lluita contra el càncer és un dels camps amb més concentració de recursos humans i materials de tota la indústria farmacèutica, cosa lògica si pensem que el 13% de morts al planeta hi tenen relació, i que el càncer constitueix la primera causa de mort al món desenvolupat entre els 15 i els 64 anys.

Però, què és un fàrmac expressat en plantes? Doncs bé, les plantes, com a qualsevol ésser viu, tenen un meterial genètic, és a dir, les instruccions codificades per a produir tot els components que el seu correcte funcionament necessita. Mitjançant tècniques d'enginyeria genètica s'aconsegueix que aquestes plantes produeixin mol.lècules que no li són pròpies, però que són susceptibles de tenir un efecte terapèutic. La planta les fabrica, i nosaltres les recuperem, les concentrem i les preparem per a administrar com a teràpies. Tot i que aquests procediments ja fa temps que es duen a terme amb llevats, microorganismes o cèl.lules de mamífer, el fet d'utilitzar plantes té avantatges, com el menor cost, l'alt ritme de producció de biomassa dels vegetals i el baix risc d'intrusió de patògens humans o endotoxines.
En fi, ja ho veieu, tot i que la relació de la medicina amb el món vegetal és antiga, encara a dia d'avui es renova sota formes diferents per tal d'assolir nous objectius...