Paranoia Protbook: com entendre el funcionament de les cèl·lules?

L'ésser humà està condemnat a sentir veritable fascinació pels conceptes que no comprèn. Questa fascinació és la mare de la ciència i la imaginació. Des de fa molts anys em sento poderosament atret pel concepte de l'entropia, de la qual cosa dedueixo que no l'acabo d'entendre del tot.


L'entropia es pot definir de moltes maneres, però per al que avui m'interessa, ens centrarem en aquesta: és el "desorde" de les partícules d'un sistema. L'exemple paradigmàtic és el de la capsa amb una separació al mig que té a una band gas, i a l'altra, el buit. Quan es lleva la separació les molècules del gas ocupen l'espai buit i s'assoleix un estat d'equilibri. En aquest darrer estat hi ha més "desordre" que al principi (les molècules abans estaven "ordenades" a una de les dues bandes i ara estan disperses per tota la capsa).

El que trobo més fascinant és el pas del sistema petit al gran. M'explico. Si en el cas de la capsa ens fixem en una sola de les partícules, aparentment no pasa res de res quen llevem la separació. És quan mirem el conjunt de les partícules quan apareix l'entropia. Hi ha una barrera de magnitud per sota de la qual no és medible l'entropia. M'encantaria saber on està situada aquesta barrera; o dit d'una altra manera, quantes partícules s'han de considerar per a que aparegui l'entropia (dos? deu a la 23?)

Aquesta barrera de magnitud crec que és també aplicable a processos biològics. Si observem una gacel·la podem fer-nos una idea de com funciona individualment (com es mou, com s'alimenta, etc), però si considerem el seu grup apareix una nova magnitud: les relacions socials; i si considerem el seu entorn, apareix una altra, les relacions ecològiques.

I el mateix per a escales menors. Podem fer tots els articles del món sobre un tipus de cèl·lula aïllada de ratolí, cultivada sobre una placa de plàstic amb sèrum de vedella i tractada amb algun compost dissolt en alcohol (tot molt "natural"), però quan la considerem integrada dins el cos, apareixerà una altra magnitud de relacions que faran sorgir una nova medició (una entropia celular si volem anomenar-la així). Penseu sinó en les neurones. Podem entendre, més o menys, com funciona una neurona. Però, podrem entendre a partir d'aquestes dades com es generen els records? O els pensaments?

Més encara. Si ens dediquem a estudiar la relació d'una proteina concreta amb una altra del seu entorn sota unes condicions determinades podem obtenir dades i més dades (si és un enzim, per exemple, a quina velocitat treballa, quan es satura, amb qui interacciona, quina és la quantitat òptima de substrat, etc.), però, de nou, quan la considerem en conjunt amb la miriada d'altres proteïnes dissoltes en el plasma de les nostres cèl·lules correm el risc de perdre la perspectiva de nou.

Fa ja uns anys que es publiquen milers d'articles sobre biologia molecular. Aquests articles aporten petites informacions sobre proteïnes concretes. Ara tocaria començar a aglutinar-les. Alguns centres ja ho estan fent, però és una feina imponent. I aquí apareix la paranoia protbookista del títol. I si comencem a aprofitar les possibilitats d'internet per a generar xarxes de proteïnes "socials"? Ja s'ha comentat (en altre blogs, como Abulafia i Vallve's Blog i aquí mateix) les primers passos en aquest sentit. Però podríem anar més enllà i muntar un projecte tipus Seti@home. En aquest projecte "deixes" part de la potència del teu ordinador per "escanejar" el firmament a la recerca de senyals de vida extraterrestres. Per què no aprofitar la idea i fer una gran xarxa de proteïnes "virtuals"? Cada persona podria "escollir" una proteïna concreta. Les connexions s'establirien tenint en compte les interaccions que es donen entre les proteïnes. Podríem, fins i tot, aprofitar les plataformes socials ja existents tipus Facebook (per certens hi podeu trobar aquí). Us sembla factible? O és un producte del còctel de fàrmacs que 'he près per a lluitar contra l'engostipat que em debilita?

I ja que estem amb les paranoies... si es pogués implementar aquest programa dins el Facebook, es compliria també la regla dels sis nusos? Aquesta teoria prediu que dues persones qualsevulles de tot el món estan connectades per sis passos intermedis de persones conegudes. Trobarem igualment "tan sols" sis passos intermedis entre dues proteïnes? Serveix aquesta dad per alguna cosa? Buf. Crec que m'ha pujat la febre.
Images:
1. Modified from Wikimedia commons.