Serà potser per la proximitat de les festes, per les reuinons familiats, pels sopars d'empresa, o per la deshinibició pròpia del vi i el cava que ens hem posat tan xerraires. Sigui com sigui, ja fa un parell d'entrades que tractem el tema de la parla des de la seva vessant més "molecular" (i alguna d'anterior des d'altres punts de vista : [1], [2], [3] y [4]), i, com que sembla que anirà per llarg, ens permetreu fer una parada i recomendar-vos un llibre espectacular molt relacionat amb aquest tema: The unfolding of language. The evolution of mankind's greatest invention., de Guy Deutscher.(Gràcies, Oriol!)
Poden els idiomes moderns, amb la seva "coherència interna" i la seva "complexitat" haver sorgit "naturalment" des d'un pre-llenguatge amb uns elements concrets i limitats? No és més lògic pensar que aquesta "plenitut" dels idiomes és resultat del "disseny"d'uns quants lingüistes, com els idiomes d'El Senyor dels Anells? No us recorden alguna cosa aquests arguments? Apareixeran també grups de pressió linguocreacionistes? S'escandalitzaran les famílies reials per aquestes idees? Oferiran calerons a qui els hi dugui proves d'aquesta "evolució"? Perquè les hi ha a milers... Però hem vingut aquí a parlar del llibre.
Porto un mes gaudint com un nen cada nit llegint-me'l, tant per la indiscutible qualitat didàctica de la seva escriptura (un exemple brillant d'una treballadíssima ordenació d'idees, una exposició transparent, i la dosi justa d'humor i de propostes arriscades), co pel seu contingut. L'autor ens duu de la mà pels diferents capítols del llibre, en els què ens va presentant els principals processos que han anata modelant els idiomes. Les idees són bones, l'exposició encara millor, i la seva lectura assegura hores de divulgació d'alt nivell, amena, inspiradora i enriquidora... Què més se li pot demanar? Res de res. Un llibre rodó.
21/12/08
The unfolding of language. L'evolució del llenguatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
No recordo en quin moment de la meva educació algú em va ensenyar unes quantes màximes:
1 Nèixer, crèixer i morir, és evolucionar, aprendre és evolucionar. Quin argument hi ha per dir que això no aplica a la resta de la natura, des de l'inici de l'univers fins a la vida microscòpica?
2 La màgia està bé per a l'espectacle, però sempre hem de recordar que fa trampa.
Aaaamén.
Quanta veritat en dues frases. M'agrada per sobre de la resta la d'"aprendre és evolucionar"... perquè aleshores es pot inferir que qui no evoluciona no aprèn, i això es podria aplicar a taaaaaaanta gent.
Respecte a la màgia, què dir? S'està vivint un resurgiment de les creences en fets no demostrats o indemostrables amplificat pels mitjans de comunicació (l'infumable programa de Ikers i copanyies)... a la mateixa Catalunya Ràdio no hi ha cap programa de ciència i més d'un de dubtosa credibilitat... no et perdis la descripció de l'ofici de viure, un programa de 20 a 21 que es descriu com un programa de psicologia pràctica i nova espiritualitat. Amb més de cinquanta especialistes, ofereix eines als oients per aconseguir més benestar emocional... (Sic)
Publica un comentari a l'entrada