Aquesta setmana a Nature: Three Wise Monkeys (25-09-2008)

Evidentment el títol d'aquesta entrada no fa referència a la portada del darrer número de Nature, majoritàriament dedicat a les eleccions dels Estats Units. El títol fa referència a tres articles i una carta publicats sota l'allargada

• Vista: Els cons i bastons responsables de la nostra visió basen el seu funcionament en unes proteïnes transmembranes anomenades receptors acoblats a proteïnes G (En vermell a la figura), responsables també de molts altres processos de "percepció". La novetat de l'article de Schwartz i Hubbell radica en que, a través de la cristal·lització d'aquestes proteïnes, s'han pogut veure els canvis que es produeixen en elles durant la seva activació.
  


• Oïda: En l'articlede Mats Ulfendhal es descriu un tractament que pot ajudar a millorar l'audició de pacients amb deficiències auditives degudes a alteraciones de la seva oïda interna. Segons aquest article, el desenvolupament de "pèls" sensibles a sons ha millorat l'oïda en ratolins el que podria beneficiar determinats deficients auditius.
  


• Parla. Nature també es fa ressò d'una iniciativa italiana que pretenia escollir les 100 paraules que els estudiants d'institut relacionaven amb la ciència. Podeu veure el resultat aquí: 100 parole per la scienza. Què creieu que passaria si fessim la mateixa enquesta als nostres instituts?


• El que ho controla tot. Si quatre eren els tres mosqueters, quatre són també els meus tres micos savis. El darrer és un article de Klaus-Armin Nave sobre la remielinització de les neurones després d'una malaltia (Suposo que el fet de conèixer un home que va perdre la seva coberta mielínica després d'un atac víric em fa més sensible a aquesta notícia). Els axons de les nostres neurones es troben recobertes de mielina, la qual els aïlla i augmenta la velocitat de transmissió de l'impuls elèctric. Quan es perd la coberta de mielina, les cèl·lules han de "desfer" la seva història i tornar al punt en què van començar a tenir mielina. Aquest article es centra en els "errors" a nivell molecular que acostumen a donar-se en cervells adults durant la remielinització.
  

Imatges: Wikimedia commons