Hoax científic: El dolent, el passiu i el babau-supersticiós...

Aquest post pot ferir la sensibilitat dels meus amics, així que recomano que no se’l mirin molt a fons... De fet vull parlar de hoax científics que es distribueixen en forma de powerpoints amb estructura “pseudo-presentació mèdica”, i com que aquestes coses sempre t’arriben per contactes més o menys coneguts, doncs això, avui carrego en part contra la meva gent (confiant que, precisament, els que fan circular hoax no són els més habituats a llegir sobre ciència, per molt simplificada que estigui).

Els hoax científics: Exemples

Un hoax no és més que una informació falsa que es propaga en forma de rumor.
Segur que en deveu conèixer uns quants. Vet aquí alguns exemples:

Sostenidors i bacteris menja-carn:
Apel•lant a la por en el cas de les dones, i a la noble solidaritat en el cas dels homes, va circular en el seu dia un cru i gràfic powerpoint de lesions de pell en la zona de les mames, tot atribuïnt-les a la suposada imprudència de “no haver rentat els sostenidors abans de posar-se’ls”. Les imatges que acompanyaven eren, de fet, greus infeccions provocades bàsicament per estreptococs del grup A, i la seva propagació és típica per ferides i contacte directe amb persones infectades, no pas per objectes íntims i, ni molt menys, tampoc per sostenidors no rentats, tal i com es desmenteix en un dels nombrosos sites dedicats a rebatre aquestes mentides.

Tossir contra l’atac de cor:
Aquest és el hoax inspirador d’aquest article. El vaig rebre fa uns dies, d’una persona amb antecedents personals que la fan poc susceptible a fer bromes amb els infarts de miocardi. Feu una ullada a aquest despropòsit aquí.
Per què us feu una idea de la magnitud de la distribució d’aquest hoax, només cal que veieu com, la entitat sanitària citada a l’article, el Rochester General Hospital, va haver de sortir al pas d’aquest rumor amb un comunicat, on es deixa claríssim que, d’una banda ells mai no han publicat aquesta informació, i de l’altra, que aquesta informació no se sustentava sobre cap base científica.

El budum
Investigant una mica quins altres hoax científics fan o han fet mal en alguna época vaig trobar aquest interessant post publicat a “El Tamiz”. Els nostres “companys de lluita” van desmuntar fa temps aquest hoax sobre un insecte mexicà que llençava àcid per les antenes, també amanit amb esfereïdores fotos, per estovar, si calia, el nostre esperit crític. Pura i burda mentida, però en mans de gent amb poca formació, una "bomba de por".

Els hoax científics: Distribució i distribuïdors

Els hoax científics arriben generalment per e-mail. Com que es tracta d’una forma de comunicació de base interpersonal i privada, és perfecte per transmetre qualsevol imbecilitat sense que s’hagi de sotmetre a cap criteri de refutabilitat. A més, l’avantatge dels hoax és que, fins i tot l’internauta més novell té una adreça de correu, fins i tot quan encara no ha après a navegar seleccionant les seves fonts. La majoria sabeu que, per a qualsevol cosa que poseu a un buscador, el resultat de dalt de tot no és necessàriament ni el que busqueu, ni el correcte, ni l’oficial...



Però, qui distribueix aquest cúmul de despropòsits, però no obstant malintencionat? Bé, jo els classificaria en 3 grups fonamentals (amb algunes variants i subdivisions que no vindrien al cas). Tal i com indico al títol del post, jo distingiria entre el dolent, el passiu i el babau supersticiós...

El dolent: És evident que darrera d’un powerpoint hi ha una bona estona de treball de recerca, i un plaer malsà el la generació d’una petita o gran ona de pànic. A més, també hi ha un desig de notorietat per part d’algú que no podria obtenir-la per un mitjà dels que se suposa que han de proporcionar la celebritat (per què, de cop, estic pensant en “Gran Hermano”?). De tots els personatges implicats en la difusió dels hoax (tant científics com no), aquests són els únics individus que mereixerien que els seus powerpoints fossin certs...

El babau-supersticiós: Arriba un missatge d’aquests, i instintivament penses “vaja trola”. Però a continuació una veuta diu “bueno, tu reenvia, que tampoc fas mal a ningú”. O si no “les fotos són súper bèsties” i ho reenvies. O encara pitjor “si ho envies ha 20 persones, apareixerà una animació amb el nom de la persona que t’estima. Fa por, però és veritat”. Sí, fa por pensar-hi, però hi ha gent que hi creu, en aquestes coses... Ens agradi reconèixer-ho o no, hi ha un percentatge remarcable de la població que, davant l’amenaça “envia o moriràs de forma atroç”, opta per enviar, no fos cas que s’acabés convertint en la primera víctima d’una maledicció per powerpoint...

El passiu: Si li preguntes si el que hi ha al powerpoint és veritat o no, dirà que tant se li en dona. Si li preguntes per què ho ha enviat, dirà que sempre reenvia totes les gracietes que rep, siguin powerpoints sobre animalons amb música de Celine Dion, siguin fotos robades de cadàvers d’accidents de trànsit. Segons aquesta regla... per què no enviar una malaltia nova i desconeguda fins ara, de la qual sentim a parlar per primer cop, no en les notícies de les 8, sinó a través de la nostra estimada amiga Puri (que deu rebre correu directe des de la OMS, la Casa Blanca, o el CDC d’Atlanta...). Però, fins i tot en el cas d'una persona que el rep i no el passa a ningú... respecte el que ens interessa, que és l'aparició i supervivència del hoax, aquesta persona també formaria part del grup de difusió passiva del hoax...

Per tant, davant dels hoax, cadascú de nosaltres podria posicionar-se a si mateix en un gràfic triangular, segons si tira més a dolent (creació i manteniment del hoax), supersticiós-babau (difusió crèdula o induïda per “amenaces”), o simplement difusor pasiu...




Llavors què fem?

És obvi que la persona del tipus 1, el mala fe, és prou minoritari com per què el sol fet de no donar-li corda col•labori en la seva extinció. Pels tipus 2 i 3, potser una bona lectura serien els consells sobre How to disprove a Scientific hoax (com refutar un hoax científic), útil tant per les martingales que arriben per e-mail com per simpàtics creacionistes, o fins i tot per desmuntar-te la teva religió si algun dia et venen ganes de tractar de justificar-la de forma científica...
Els consells es resumeixen, més o menys, en:

1)Examina la cadena argumental i busca si hi ha alguna conclusió precipitada o no lògica.
2)Busca fonts independents sobre el tema de què és parla (això és més difícil de fer que de dir, ja ho sé).
3)Comprova si la hipótesi formulada és impossible de posar a prova. Si no pots fer-ho, la qüestió no és subjecte de ciència, així que la seva afirmació o negació es converteixen en qüestions de fe.
4)Suggereix hipòtesis múltiples.
5)La navalla d’Occam: un principi de lògica excel•lent, que diu, en línies generals, que l’explicació més senzilleta i que assumeix menys coses rares, acostuma a ser la bona. Recordeu Sherlock Holmes? Tot aplicant aquest principi és com arriba a afirmar “Posa a prova totes les teves hipòtesis, començant per la més simple. Si només te’n queda una per refutar, aquesta serà la bona”
6)Analitza si la persona que sosté la hipótesi és particularment propensa a afirmar-la (els ufólegs tendeixen a veure ufos per tot arreu...).
7)Compte si un argument se sustenta només en el prestigi de la seva suposada font.
8)Desconfia de conjunts de dades seleccionades presentades juntes (avui m’ha arribat una altra imbecilitat que vincula totes les xifres dels atentats islamistes, tant americans com el de Madrid, amb la xifra 11. No té desperdici
9)Tot fenomen observat una única vegada, té molts números de ser un hoax
10)Fomenta el debat. S’han de considerar tots els punts de vista com a viables mentre no es provi la seva manca de validitat científica o lògica.

Aquest senzill decàleg us posarà a l’abric de creences absurdes, però, pel que fa als hoax... Com procedir?

En el meu cas, jo vaig començar per esborrar directament el hoax en qüestió. Després, fruit d’alguns hoax francament ben escrits (cosa que no abunda) i amb prou mala bava com per fer-me sentir llàstima d’algú poc informat que el llegís, vaig passar a escriure en format “respondre a tothom” amb una refutació (generalment un extracte o un link d’una font solvent, com en el cas del Rochester General). Actualment, després de reflexionar sobre l’efecte que podia causar sobre la imatge de l’amic que m’havia enviat el hoax el fet que refutés el seu e-mail per la via del mínim comú múltiple (amics comuns i no comuns elevats a la màxima poténcia), he decidit respondre sempre el remitent en qüestió (si el hoax conté informació per generar pànic o greu desinformació), amb aquesta informació, tot convidant-lo a ser ell qui esmeni la falta. Si tota persona que rep la refutació d’un hoax la envia enrera, tot el potencial mal causat per la desinformació quedaria revertit.

Els hoax no són divertits. No són un element cultural, ni els hem d’acceptar com a un mal menor de la lliure circulació de la informació. Són una eina més de la cultura de la por que, si no treballem per evitar-ho, s’instal•la entre nosaltres...
Em sembla que ha arribat el moment, en el triangle de figures proposat abans (dolent-passiu-babau), d’afegir algú que tingui el rol “bo”, de ser qui talli els hoax que si li creuen per davant, eliminant el sentit de la seva existència.

Guerra al hoax, sobretot al que busca generar pànic...



PS: El meu sentit homenatge al magnífic NOTICIAS DEL MUNDO: tothom sabia el que hi trobaria, i si algú s'ho creia és que era decididament GILIPOkjfdIOHDG