Mirar a ADSADN Mirar a Google

8/9/08

Demoníaca evolució


Hi ha una revista excepcional, Science et vie Junior, a on he llegit una notícia en la què es parlava dels dimonis de Tasmània, una espècie amenaçada per un càncer especialment perillòs, el qual afecta la cara d'aquests animalons. Aquest càncer té un índex de mortalitat molt elevat ja que, a l'afectar la cara, impedeix a l'animal que el presenta menjar amb normalitat, morint d'inanició.

L'article del Sience et Vie és molt curt (una cantonada d'una pàgina) però una cosa porta a l'altra i, al final, m'he emocionat amb aquesta història de patiment i adaptació conductual en viu i directe.

Què causa aquest càncer? Per què és tan extremadament contagiòs? En un principi es va pensar que era degut a un virus, com el famòs càncer de coll d'úter. Més endavant es va postular que serien toxines ambientals les que provocarien la malatia. Al final, s'ha trobat al veritable culpable. Sembla ser que són les pròpies cèl·lules cancerígenes les que es propaguen d'animal en animal.Aquesta fet es va posar de manifest quan es van analitzar les cèl·lules cancerígenes d'un animal que presentava una alteració cromosòmica. Si les cèl·lules tumorals fossin seves, haurien de presentar aquesta alteració. Doncs bé, les cèl·lules del tumor que li van causar la mort no presentaven aquesta alteració, així que no eren seves. Venien d'un altre animal.

A l'article que us comentava del Science et Vie, la notícia no era cap d'aquestes, la notícia era que s'habia detectat un canvi en la conducta reproductiva de les femelles d'aquesta espècie. Ja no tenien la seva primera camada als dos o tres anys, edat a la què no arribaven per causa del càncer, ara la presentaven a l'any escàs, cosa que els hi permetia reproduir-se abans de presentar la malaltia i ser capaços d'alimentar i cuidar les seves cries. Amb aquest canvi de comportament es fa front a la "mort" de l'espècie.

Però, com "saben" les femelles del dimoni que han de tenir les cries abans? Quins mecanismes de supervivència de l'espècie o dels "gens egoïstes" es posen en marxa? Hi ha tantes preguntes i tantes possibles respostes... i és que la vida (i la seva evolució) mai deixen de soprendre'ns.

4 comentaris:

moz ha dit...

Bé, si no m'equivoco s'ha arribat a allargar la vida de les drosophiles fins al triple o al quàdruple tenint-les en captivitat i permetent nàixer només als ous de les més velles, així la selecció natural afavoreix aquells individus amb un desenvolupament sexual tardà.
No aniria per aquí la cosa?
Per cert que segons tinc entès també, als diables de Tasmania els queden dos telediaris, car són massa pocs per assegurar una variabilitat genètica suficient per recuperar l'espècie.

Salva ha dit...

Interessantíssim apunt, Moz. No hi havia caigut.

Si hi ha una malaltia que afecta la viabilitat dels individus joves, només es podran reproduir els que hagin madurat sexualment abans. Se sap que bona part de la maduració vé codificada genèticament, així que ... groc + blau = verd. Just a la fusta.

En quant a la variabilitat, tornes a fer diana. De fet, aquesta variabilitat és la responsable de la transmissió del càncer, ja que els antígens són tan similars (per la endogàmia), que el receptor no detecta les cèl·lules cancerígenes com al·lienes i no les ataca.

Pots veure una explicació més detallada en un comentari a aquest mateix article en la versió castellana, on un comentarista es pregunta si sempre s'ha dit que el càncer no es transmetia per què aquest si, i si n'hi ha algun càncer contagiòs en humans.

Ulises ha dit...

Mhmm, jo també estava pensant en això: és molt curiós que un càncer es contagi. He llegit l'article del público i els comentaris de la versió castellana i no estic gens satisfet amb l'explicació. Haha. Vaig a fer-me el repel·lent.

L'explicació que es dóna per explicar que es contagi són els alts nivells de consanguinitat. Molt bé. Com expliquem aleshores que el càncer no es contagi entre germans, ni tant sols germans bessons univitelins?

La meva especulació és:
Hem d'estar orgullosos del nostre sistema immunitàri i donar les culpes d'aquest contagi oncogènic al deficient sistema inmunitàri dels dimonis de tasmania.

...

:S

Salva ha dit...

Ei, Ulises!

Ben fet , "el repelent" (:-p). El dubte que planteges és més que correcte i intrigant. Així m'obligues a indagar més en el tema (que, la veritat, m'ho plantejava però em feia mandra).

En fi. Vamos p'allá. Quan tingui alguna idea més concreta (i, esperem, correcta), intentaré escriure una entrada.

Per obrir boca, us deixo amb aquest article Is cancer a transmittable disease? suposadament en castellà a la Gaceta Médica de México. No he estat capaç de trobar-lo, però buscant articles d'algun Maldonado m'he trobat amb aquest... auch!.

Merci pels comentaris!