La Razón Estrangulada

Avui em permetré un parell de llicències allunyades de la normalitat, recomenaré un llibre que NO he llegit i que he conegut gràcies a una ressenya de Menéame sobre la ressenya de La Blogo. El llibre en qüestió és La razón estrangulada, del periodista i doctor en química (dues línies del que sembla un extens currículum) Carles Elías. La ressenya de La Blogo paga la pena per ella mateixa, i et deixa amb el cuquet de llegirse el llibre gairebé immediatament, ja que versa sobre la percepció de la ciència per la societat i de com els mitjans de comunicació han contribuit a aquesta imatge.

Les carreres científiques cada cop... tenen menys alumnes matriculats el primer any; segons l'autor, fer una carrera de ciències te un cost més elevat en quant a dedicació (sobretot en hores de "pràctiques" -les cometes son meves. amb tota la intenció del món-); i, a sobre, genera una menor recompensa (un científic sol estar condemnat al pre/becarisme fins els 27-30 anys, o més, sense que computin com "experiència laboral" (malhauradament tinc una lleugera idea sobre aquest punt en concret).

El rerefons d'aquesta qüestió potser es trobi en el no tractament de les ciències com "cultura". Les ciències solen ser "Salud y Futuro" o "Ciudadanos" (per citar algunes de les seccions que ja hem comentat. Mentres que a "cultura" és quelcom bo intrínsecament i que tot el món sent com a patrimoni de tota la humanitat, les ciències són allò que fan quatre penjats que expliquen acudits estranys i que no tenen vida social... Sincerament, qui voldria ser així?

D'altra banda, és innegable la curiositat i interés que desperten les notícies científiques. Però aquesta atracció pot arribar a ser una arma de doble fulla sense una bona educació-divulgació. Si no estan ben definits els canals "fiables" dels "no fiables", l'interés científic pot canalitzar-se cap a notícies pseudo-científiques o alarmistes. Aquest tipus de notícies tenen, normalment, un avantatge, estan escrites amb un llenguatge més proper al lector que les notícies científiques amb fonament. I aquí, crec jo, és on la divulgació científica té molt a dir. Explicar les coses amb rigor, fiabilitat, sense perdre gens d'"amenitat" hauria de ser la prioritat de tot aquell que vulgui escriure sobre ciència. Fins i tot hauria de ser la prioritat dels que escriuen articles científics que suposen que tan sols llegiran col·legues amb un mateix nivell de coneixement de l'autor. No hi ha millor investigació que aquella que s'explica amb un bon article. I això és un fet que molts investigadors no tenen en compte (quin mal ha fet el ctrl+c ctrl+v a articles i tesis!)

Imatge: Jean-no per Artlibre. Vista a Wikimedia Commons