Mirar a ADSADN Mirar a Google

29/3/08

Sobre vaques de l'espai


Aquesta setmana m'ha cridat l'atenció un article publicat a Nature que anunciava la presència de metà a l'atmosfera d'un planeta extrasolar. Per a una profana en el tema com jo, mai deixa de sorprendre el que els astrofísics són capaços de fer. Com poden determinar la composició de l'atmosfera d'un planeta que ni tan sols poden veure directament ja que es troba a 63 anys llum de la Terra?


L'article en qüestió descriu que gràcies al telescopi espaial Hubble s'ha pogut detectar metà en l'atmosfera d'un planeta gegant conegut com HD189733b que gira al voltant d'una estrella (HD189733) situada a 63 anys llum de la Terra. Fins al moment s'han descobert més de 270 planetes fora del Sistema Solar, però les característiques de la majoria d'ells són encara desconegudes. El descobriment en aquesta estrella s'ha fet possible gràcies a que HD189733b és un planeta en trànsit, és a dir que en algun moment de la seva òrbita aquest es col·loca entre la seva estrella i la Terra, de manera que la seva observació és bastant més senzilla. D'una manera extremadament simplista, ja que hi ha detalls que jo no arribo a comprendre, us diré que els astrofísics són capaços, observant la llum provinent d'un planeta, detectar els elements que el constitueixen o fins i tot conèixer la temperatura a la qual es troba. Quan un planeta es col·loca entre la seva estrella i nosaltres provoca un mini-eclipsi només detectable amb un potent telescopi. En aquest moment d'eclipsi, la presència del planeta provoca unes petitísimes alteracions a les emissions de llum de la seva estrella que permeten als científics inferir detalls de la seva composició.

Aquesta és la primera vegada que s'aconsegueix detectar metà en un planeta extrasolar, però la importància d'aquest descobriment no radica en el descobriment de la presència de metà en l'atmosfera d'aquest planeta, sinó en el fet en si de poder mesurar aquesta molècula en l'atmosfera d'un planeta tan llunyà. Cal tenir en compte que el metà és una molècula primària de carboni i que la vida, almenys la que coneixem a la Terra, es basa en la química d'aquest compost. De fet, el metà està present en l'atmosfera de la majoria dels planetes del nostre sistema solar (en la Terra, Mart, Júpiter, Urà, Neptú i en Saturn i també en la seva lluna Tità).

Però, quin és l'interès d'estudiar l'atmosfera d'aquests planetes tan llunyans? us preguntareu. Entre altres coses, els investigadors busquen el que es coneixen com a biomarcadors, compostos que no poden haver-se originat a partir dels elements inerts, de manera que indiquen que al planeta existeix alguna forma de vida que els està generant. Però si esteu pensant en la possibilitat que tinguem veïnets verds, tranquils, podeu deixar de saltar a la vostra cadira, davant de l'ordinador, perquè això no sembla probable en cap dels planetes que s'han descobert fins al moment, ja que es troben massa propers a la seva estrella i, per tant, les temperatures a la seva superfície són massa altes com per a poder tenir vida. Però ara que som capaços de mesurar-lo, això ens permet mantenir l'esperança de trobar metà o altres compostos orgànics reflex de la presència de vida en algun altre planeta més semblat a la Terra.


Potser en una entrada futura puguem parlar de les vaques espacials.

1 comentari:

moz ha dit...

Al meu parer, trobar metà en un planeta no és un indicador fiable que s'hi desenvolupi o que s'hi hagi desenvolupat vida. Suposo que el que descrius serien els mètodes espectromètrics, que es fan anar a petita escala en laboratoris per fer anàlisis de materials (també molt simple això xD). En qualsevol cas, si apliquem un mètode d'aquests a la Terra, detectaria tot el carboni de la biomassa, però hi ha molta més massa planetària que no està formada per compostos orgànics. Encara no som prou humans (quantitativament)!