Mirar a ADSADN Mirar a Google

15/3/08

De l'importància de saber-se vendre

Aquest matí m'he aixecat aviat, m'he preparat un cafè de primera hora (les proporcions d'un tallat en el volum d'un amb llet) i he encès el meu ordinador per a posar-me al dia del que passa a la ciber-realitat. Després de llegir el meu correu, consultar el meu horòscop i la previsió meteorològica per a avui he entrat a les pàgines de les revistes d'informació biomèdica que acostumo a consultar. El Journal of Clinical Investigation és una de les meves favorites. En ella sempre trobo articles interessants, no massa densos, ideals per a llegir amb el cafè, i amb un toc clínic que, he de reconèixer, sempre busco en els articles que llegeixo.


En la publicació d'aquest mes trobo un article que em crida l'atenció. Diu així: “Un agent de contrast que reconeix plaquetes activades ens revela la patologia de la malària cerebral en ratolins, indetectable per ressonància magnètica convencional”. Bé, d'entrada no cal espantar-se, gairebé tots els articles científics tenen títols barrocs i complicats com aquest. Per a descobrir si pot ser interessant o no cal saber extreure’n la informació. El meu cervell, acostumat ja a aquest exercici, llegeix: “Un ....... malària cerebral ..... indetectable per ..... convencional”. Vaja, malària cerebra, no tenia ni idea que això existia. Sí, m'interessa. Reuneix tots els requisits que li demano a un article: té un costat clínic i m'explica coses que no sé. El llegiré.

L'article explica massa per damunt el què és la malària cerebral (es clar, va dirigit a un lector molt específic), així que busco a la xarxa informació sobre la malaltia. Després de consultar diverses pàgines, més o menys especialitzades, i alguna entrada antiga, crec fer-me amb una idea bastant exacta. La malària cerebral és la forma més temuda d'aquesta malaltia. Tot i que el 90% dels afectats acostuma recuperar-se sense seqüeles, si no es tracta a temps, o si afecta a nens menors de 10 anys, les conseqüències solen ser més greus. En essència, quan el Plasmodium, el paràsit causant de la malaltia, envaeix les cèl·lules sanguínies de la seva víctima, fa que aquestes s'adhereixin a les parets dels vasos sanguinis, evitant així que arribin a la melsa on serien destruïdes. Aquesta acumulació de cèl·lules en els vasos, principalment en els més fins, pot provocar que es bloquegin. Si això succeeïx en els vasos del cervell, la situació pot acabar en un coma. Malgrat que el pacient pot recuperar-se del coma, solen quedar seqüeles neurològiques com ceguesa, sordera, hemiplegia o ataxia. Vaja, no tenia ni idea! Encara que el tractament amb agents antiagregants plaquetaris és bastant efectiu, la malaltia avança molt ràpidament, si no es tracta en unes 24 hores pot arribar a ser mortal, així que això exigeix iniciar el tractament el més aviat possible.

Però tornem a l'article. En ell descriuen un nou avenç en l'ús de la ressonància magnètica en el diagnòstic de la malària cerebral basat en la detecció selectiva de les plaquetes activades com a resultat de la infecció amb el paràsit. Pel que sembla, fins al moment la ressonància magnètica només era útil en casos avançats de la malaltia, ja que només és capaç de detectar acumuls plaquetaris molt marcats. Ara, mitjançant l'ús d'anticossos que reconeixen un epitop que només s'exposa quan les plaquetes han estat activades per la unió d'un lligant al seu receptor de superfície, és possible diagnosticar la malaltia en estadis més primerencs.

L'avenç sembla interessant i molt útil, no obstant això, en la meva recerca internaútica no trobo cap referència a l'ús de la ressonància magnètica com a eina diagnòstica en la malària. Principalment, el diagnòstic es basa en la detecció del paràsit en una simple anàlisi de sang i, per a la forma cerebral de la malaltia, valoracions de paràmetres neurològics. Llavors, on està l'avantatge? Suposo que aquesta ressonància millorada permet confirmar la presència de malària en el cervell, però em dóna per pensar que, en els païssos en desenvolupament, on la incidència de la malaltia és major, probablement no puguin disposar d'aquest tipus d'eines diagnòstiques.

A l'última frase de l'article conclouen: “Aquests resultats demostren el potencial d'aquests agents” (els anticossos específics per a plaquetas activades) “per a permetre la valoració, d'una manera no invasiva, dels mecanismes moleculars en models de malalties amb finalitat diagnòstica, per a estudis mecanísticos i monitoratge de teràpies”. Aaaahhh, d’acord, ara ho entenc millor. No pretenen vendre'ns una nova eina diagnòstica per a la malària, només han utilitzat aquesta malaltia com a model. Potser aquest avenç pugui ser útil per a diagnosticar o simplement per a obtenir més coneixements d'alguna altre malaltia neurològica. I per això m'he currat jo una recerca exhaustiva per a arribar a entendre el que és la malària cerebral?

Bé, l'article no era tan bo com jo m'esperava i el cafè se m'ha quedat fred, però almenys he après algunes coses noves. I, al cap i a la fi, aquí està la gràcia, no? Com deia el nostre amic Petete: “A la cama no te irás, sin saber una cosa más”.

Cap comentari: