Prozac, qui menteix?

Les farmacèutiques Eli Lilly and Co., Wyeth Pharmaceutical, GlaxoSmithKline i Bristol-Myers Squibb Co estan que es pugen per les parets. I tot perquè la setmana passada es va publicar una investigació en PLoS Medicine que afirma que els antidepressius de nova generació com la fluoxetina (el Prozac) no mostren una eficàcia clínica rellevant respecte al placebo. Evidentment, les reaccions de les ja esmentades farmacèutiques no s'han fet esperar i ja han començat les acusacions creuades.

L'article és d'accés públic, així que podeu fer-li un ull quan vulgueu. Jo ho he fet, no obstant això, és difícil jutjar si l'estudi és o no rigorós. Necessites conèixer bé el camp dels assajos clínics i les tècniques estadístiques que s'utilitzen per a analitzar els resultats. Un aspecte que és important comentar és que a l'estudi es troben diferències estadísticament significatives que demostren una major eficàcia dels fàrmacs enfront del placebo. No obstant això, aquesta diferència és tan petita que des d'un punt de vista clínic gairebé es pot considerar irrellevant.

Una de les qüestions que també ha pogut molestar a les farmacèutiques (a part de llençar per terra l'eficàcia dels seus fàrmacs) és que els autors de l'estudi afirmen haver utilitzat dades tant publicades com no publicades procedents de diferents estudis clínics. Casualment, les dades no publicades eren aquelles que no mostraven un efecte clínic beneficiós dels fàrmacs (les dades no publicades són accessibles a través de la FDA). Vaj que d'alguna manera, estan acusant a les farmacèutiques de no publicar aquelles dades que no els interessen. De fet, és veritat. Els que coneixem aquest mundillo des de dintre sabem que quan alguna cosa no interessa, no es publica i punt. Tot i així, val a dir que es publiquin o no, les autoritats que han d'avaluar si el fàrmac s'aprova o no sempre tenen a la seva disposició aquestes dades.

A la banda oposada, els portaveus de les farmacèutiques acusen als autors de l’article d’utilitzar dades incompletes i esbiaixades. Un aspecte que critiquen de l'estudi és que es basa en estudis clínics de sis setmanes de durada quan els tractaments amb antidepressius se solen realitzar durant períodes de temps més llargs. La veritat és que desconec si realment s'han realitzat altres estudis clínics de més duració que puguin demostrar l'eficàcia dels fàrmacs a llarg termini. El que sí és cert és que amb les dades que s'utilitzen en l'estudi, els fàrmacs no mostren una eficàcia clínica rellevant respecte al placebo.

Jo no sé a qui creure. Em corre un calfred per l'esquena al pensar que les autoritats sanitàries de mig món han acceptat comercialitzar una sèrie de fàrmacs que realment no són eficaços. D'altra banda, quines raons poden tenir els investigadors que han publicat aquest treball per a tergiversar la informació sabent que es tirarien a sobre les farmacèutiques més poderoses? Serà perquè la polèmica crida a la fama?

És una qüestió realment complexa. Les companyies farmacèutiques són imperis econòmics molt susceptibles al fracàs d'un producte. Cal tenir en compte que la inversió que realitza una companyia per a desenvolupar un nou fàrmac és enorme i que no ho aprovin quan ja ha arribat a les fases finals de desenvolupament pot ser desastrós per a la companyia. Cabria especular que les farmacèutiques tenen força suficient per a influir sobre les decisions de les autoritats sanitàries, especialment, en casos com aquest en els quals l'únic obstacle per a la seva comercialització és una eficàcia justeta? Diners o ètica, la ciència tampoc s'escapa a aquest dilema.