Mirar a ADSADN Mirar a Google

13/3/08

Curiositat, prozac i dubtes

(Aquesta informació s'afegeix a la publicada el dia anterior)

Recentment alguns mitjans de comunicació generalistes van tornar a demostrar que cal convertir la carrera de periodisme en un postgrau, a fi d'evitar que una colla d'indocumentats difonguin informacions errònies que alertin, espantin o confonguin innecessàriament els ignorants de bona voluntat, i deixin les informacions en mà d'especialistes amb criteri. Em refereixo a la notícia sobre un suposat estudi que demostrava que els antidepressius actuals no serveixen per res, car la seva eficàcia és similar a la d'un placebo. Les ganes de crear un titular que ajudi a vendre més diaris pot ser molt perillós.

Això té relació amb allò que vam comentar en una entrada anterior sobre la importància de l'efecte placebo a l'hora de desviar els resultats dels estudis clínics d'eficàcia dels fàrmacs.

En realitat, l'estudi original defensava que en els pacients de depressió molt greu sí s'apreciava una millora dels símptomes després del tractament amb els antidepressius, però que aquesta millora semblava ser deguda a un menor protagonisme de l'efecte placebo, més que a un major èxit de la pròpia medicació. M'ho repeteixi?



Aquest estudi és un metanàlisis (revisió de resultats de treballs prèviament publicats) d'estudis que valoraven l'eficàcia de 4 principis actius de fàrmacs antidepressius aprovats per la FDA, utilitzats en el tractament de la depressió major unipolar.
El motiu d'aquest estudi és que ja es coneixia que en els casos de depressions lleus, els antidepressius tenien una eficàcia discreta respecte als simples placebos, i se sospitava que, per tant, els antidepressius han de reservar-se per a casos severs, en els quals la influència d'un mer placebo no pugui fer miracles i la millora hagi d'atribuir-se sens dubte al fàrmac. L'estudi controvertit en qüestió recolza aquesta hipòtesi: hi ha més diferències entre l'efecte del fàrmac i l'efecte del placebo com més gran sigui la severitat de la depressió diagnosticada, encara que aquestes diferències d'eficàcia tampoc és que siguin per tirar coets.
En els casos de depressió severa, és la disminució de la resposta al placebo i no una major èxit del fàrmac el responsable de la millora.

Sens dubte aquesta conclusió és una patada en els ous a tothom que intenti vendre "píndoles de la felicitat", doncs apunta al fet que l'eficàcia dels fàrmacs antidepressius va indissolublement unida, i fins i tot supeditada, a la influència de l'efecte placebo, però és una conclusió molt diferent a la donada a entendre pels mitjans de comunicació, que potser han simplificat massa l'enrevessada conclusió de l'estudi.

No hi ha dubte però que l'efecte placebo pot estar darrere de l'èxit de molts fàrmacs consumits habitualment. Per exemple hi ha evidències que l'efecte placebo és responsable del 50% de les respostes a analgèsics. Poca broma! Com no hem de sospitar que l'efecte placebo està darrere de les teràpies alternatives?

Cap comentari: