Accelerada em tenen

Tinc el cap com un bombo. Avui m'he connectat per a veure que succeeix pel ciberespai i he rebut una bona dosi de bufetades científiques. Resulta que hi ha una gran crispació generalitzada amb el tema del nou accelerador de partícules que es va engegar dimecres passat. Després de llegir opinions de tots els colors i haver constatat que gairebé ningú té molt clar què és però sí que és terriblement perillós, he cregut convenient explicar als nostres bloggers què és el LHC i perquè no cal témer-li.
Bé, doncs el Large Hadron Collider o LHC és un accelerador de partícules que s'ha construït al Laboratori Europeu de Partícules prop de Ginebra i que, segons els científics que l’han desenvolupat, serà capaç de generar la major quantitat d'energia fins ara produïda per qualsevol altre accelerador. El LHC recrea el fenomen dels llamps còsmics sota unes condicions controlades, permetent així el seu estudi.
Consisteix en un anell de 27 km d'un material magnètic superconductor que fa girar les partícules sobre ell accelerant-les fins a obtenir gran quantitat d'energia. Dintre de l'accelerador hi ha dos feixos de partícules que viatgen a una velocitat propera a la de la llum i que, arribat el moment, col•lisionen unes amb unes altres. En aquesta col•lisió es pretenen simular les condicions que es trobaven les partícules just després del Big Bang, el que permetria als investigadors entendre què succeïa en l'Univers just després de néixer.

Això permetrà als científics resoldre dubtes sobre la física de partícules i permetrà contestar preguntes fins a ara sense resposta com què és la massa, de què està compost el 96% de l'Univers o revelar l'existència d'altres dimensions espaials com algunes teories apunten.
Com us deia, molts internautes temen que al posar en funcionament el susdit aparell,es puguin generar forats negres que arribin a engolir la Terra. Bé, a tots els que teniu aquestes pors, dir-vos que això no passarà. Aquestes idees sorgeixen perquè existeixen teories que especulen amb la possibilitat que aquests puguin arribar a produir-se, a pesar que segons les propietats de la gravetat és impossible que en el LHC es puguin formar micro-forats negres. I encara en el cas que succeís així, els forats negres serien de dimensions microscòpiques i es desintegrarien immediatament.
Quan es parla que en el LHC es poden generar microscòpics forats negres la clau està precisament en la paraula microscòpics, del llatí micro (petit). Pot ser que el tipus de fenomen a nivell atòmic sigui comparable a un forat negre, però per descomptat les dimensions són astronòmicament diferents. Els forats negres que tots tenim en ment es formen quan una gran estrella, molt més gran que el nostre Sol, mor i tota la seva massa es concentra en un espai molt petit. En el LHC es treballa amb protons i no estrelles, de manera que el possible “forat negre” que es podria formar seria de dimensions totalment microscòpiques.

De manera que podeu oblidar-vos de la idea que el LHC faci aparèixer un forat negre que faci desaparèixer la Terra. Per si després de llegir aquesta entrada encara desconfieu del LHC podeu anar a la pàgina de l'Organització Europea d'Investigació Nuclear. Allí tenen una magnífica pàgina web on expliquen, d'una manera apta per a tots els lectors, què és el LHC i quins són els controls de seguretat als quals està sotmès per a controlar el seu bon funcionament.

I per a finalitzar m'agradaria llançar un petit sermó a totes aquestes persones que no dubten en deixar escapar bulos que poden atemorir a l'opinió pública (últimament m’estic aficionant a això dels sermons, deu ser un efecte secundari de la maternitat). Com persona bolcada en la divulgació científica em sembla importantíssim que tothom tingui la seva pròpia opinió sobre els temes de ciència i que desenvolupin el seu propi criteri. Però d'altra banda crec que també és importantíssim que els científics disfrutin de la confiança plena de la gent. Per descomptat que hi ha estafadors i gent sense moral en tots els àmbits, però la gran majoria fa un gran esforç per a desenvolupar avenços científics que van millorant les nostres vides. I per sobre de tot, aquests científics que treballen en el LHC són també persones, preocupades com les que més pel nostre planeta i als que, posaria la mà en el foc, tampoc els faria gràcia que la nostra Terra quedés destruïda.

Espero que amb aquesta entrada hagueu après una mica més avui i que no us hagueu sentit molt ofesos pel sermó, perquè “quien se pica ajos come”.