El debat obert per la publicació del llibre La Razón Estrangulada que es comentava fa uns dies en aquest blog, m'ha fet recordar una discussió de la qual vaig ser testimoni fa uns anys i que està relacionada directament amb la divulgació del coneixement i el concepte de ciència.
Estava en una classe de traducció científica i la professora estava fent una dissertació sobre què és la ciència. Tot anava molt bé fins que la professora va dir que en el concepte de ciència es trobava implícita la transmissió del coneixement, és a dir, que si es genera coneixement però aquest no es transmet no hi ha ciència. Aquesta afirmació va generar certes suspicàcies entre alguns de nosaltres, sobretot, en els que ens consideràvem, en aquell moment, científics, però especialment una de les alumnes va començar a discutir amb ella. Si no recordo malament, es va posar com a exemple a Mendel. L'alumna defensava que encara que mai s'haguessin descobert els famosos experiments de Mendel on s'establien les bases de l'herència, Mendel hauria de ser considerat un científic que havia fet ciència. En contraposició, la professora afirmava que si aquest coneixement mai hagués sortit a la llum, Mendel no podria ser tractat més que com un aficionat que es va divertir en el seu hort creuant pèsols i que, per tant, els seus experiments no podien considerar-se científics.
Aquella discussió va acabar bastant malament, sobretot, perquè l'argument que va utilitzar la professora per a tancar la discussió va ser dir que això era així perquè ella era la professora i punt. Un argument gairebé ofensiu tenint en compte que tots els alumnes d'aquella classe ens consideràvem adults amb criteri capaços de jutjar les opinions dels altres. Paga la pena dir que l'alumna no va tornar mai més a cap de les classes d'aquella senyora.
La veritat és que a mi, en aquell moment, em va semblar obscena la idea que Mendel podria no ser considerat científic sols pel fet que mai es coneguessin els seus experiments. No pot considerar-se «científic» un experiment, independentment del que es faci després amb la informació que genera? Però, d'altra banda, si el coneixement que genera un investigador amb els seus experiments mai es transmet, per a què serveix? La meva conclusió es que no serveixen per res. Amb els anys m'he adonat que sense divulgació no hi ha ciència. I aquesta afirmació ha caigut sobre mi gairebé com una revelació divina.
I això em duu a una altra reflexió, quants dels que ens omplim la boca dient que som científics som conscients de la importància de la divulgació del coneixement? Jo crec que hi ha pocs «científics» que ho sàpiguen. I parlo també per experiència personal. Jo em vaig passar vuit anys en una facultat de ciències i mai vaig ser conscient ni ningú em va fer veure la importància de transmetre els nostres coneixements a la societat. Encara que pugui semblar irònic, no em vaig adonar fins que vaig trepitjar per primera vegada una facultat de lletres.
I ara llanço balons fora, no deurien les facultats de ciències incloure en els seus plans d'estudi alguna assignatura on es tracti (o almenys es nomeni) la importància de la divulgació de la ciència i el seu paper en la societat?
24/9/08
Mendel i els pèsols de la discòrdia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
Home, a mí ja m'està bé que sense divulgació no es pugui parlar de ciència. El métode científic, amb les seves condicions de reproduïbilitat, disseny de controls, etc. ha de servir per protegir-nos d'estudis acientífics (com els dels creacionistes, per exemple).
D'altra banda, tot i que Mendel no pugui ser considerat un científic perquè no hem accedit a les seves dades directament, val a dir que els seu treball queda validat de forma indirecta, ja que ens consta que "alguna cosa va fer amb els pèsols" i posteriorment s'ha demostrat que allò que ell era cert i reproduïble...
Potser l'argument de la professora va ser poc adient, però és una errada, no sols dels científics sinó de tots, el no voler saber.
Potser l'argument més contundent seria que mentre el coneixement científic va estar en mans de l'església i ningú no explicava el que descobria, bàsicament per por a ser torturat i cremat, no vam fer un sol pas endavant, i parlem de centenars d'anys.
Així podem dir que una de les grans frases de la ciència és i puor si muove (potser no la he escrita bé) no pel seu significat intrínsec sinó pel moment en que es va dir.
Uf. A mi personalment també em sembla una heretgia no considerar a Mendel un científic per la poca "divulgació" dels seus treballs. És com dir que certs dramaturgs grecs no van escriure cap obra dramàtica perquè no ens han arribat.
Si mai no haguessin vist la llum els seus experiments... doncs no estaríem parlant de si era o no científic.
Una altra cosa, per mi, seria el reconeixement i la cultura científica, els qual sí necessiten de divulgació. I no vull escriure el que necessitaria la professora aquella taaaaan dialogant i prestada a discutir.
En quan a l'assignatura de "divulgació" de la ciència hi estic totalment d'acord. Tot bon futur "biòleg" (ecara que aquesta denominació o desapareixerà o s'escindirà) ha de sortir sabent explicant què fa i què vol dir un article científic, perquè fins que un no és capaç d'explicar-ho, és que no ho ha entés.
(Segons eldiccionari de l'Enciclopèdia catalana un científic és tot aquell que posseeix ciència o una ciència. No és que aclareixi gaire, la veritat. )
Sí, però s'ha d'aclarir que la tolerància amb que considerem Mendel científic prové de que després les seves conclusions van quedar confirmades per experiències que sí seguien el mètode científic i han estat divulgades. Si l'única cosa que tinguéssim de Mendel fos les seves conclusions redactades amb més o menys fortuna, seguiriem sense poder dir que era un científic (com a mínim en el sentit contemporani).
Per cert... Lamarck... era un científic?
La veritat és que tan se val quina "graduació" donem a Mendel o no. El que compte és el que va fer, ni més ni menys, i si hi ha gent que creu que això no és suficient com per dir-li científic doncs, mira, només és un adjectiu, li podriem dir "cercador de la veritat". Això em recorda una mica a la publicació d'articles: com més i en "millors" revistes, més bon científic ets (discutible, en la meva opinió).
I si, crec que hi hauria d'haver-hi més assignatures que lliguesin el món del ciència amb el de la comunicació (així de pas diversificariem una mica les carreres científiques!)
Salut!
Val a dir que sí que hem de considerar a Mendel un científic perque, de fet, ell sí que va intentar divulgar els seus experiments i les seves conclusions, el problema va ser que els seus contemporanis el van ignorar.
Publica un comentari a l'entrada