Ciència "Escombraries"

Tots els que ens dediquem d'una o altra forma als temes científics (sigui com a investigadors, divulgadors o dins del món de l'ensenyament) carreguem amb freqüència les tintes contra tots els elements socials que, des del desconeixement o fins i tot des del més mesquí dels interessos, ataca amb arguments (generalment rocambolescos) els avenços científics. No cal, però, oblidar la part de culpa i responsabilitat que, en aquesta situació, arribem a tenir les persones de ciència...

Per això avui em ve de gust recomanar-vos un llibre que m'ha caigut fa poc a les mans i que porta per títol "Ciencia Basura".

Que els científics estem en un bon embolic no és cap novetat. La ciència ha passat a estar en boca de tota la població, però en la majoria dels casos la terminologia està alterada, polititzada o bé afavoreix els interessos comercials d'una o altra empresa (quan no les tres coses alhora).

En aquest context arriba el llibre "Ciencia Basura", escrit pel professor emèrit de genètica molecular i biologia cel·lular de la Universitat de Chicago i director de la revista Science Week, Dan Agin, en el qual no només trobarem destruits molts dels mites pseudocientífics actuals (i uns quants del passat que, curiosament, ara ens resulten ridículs) sino també (i això és molt necessari des de la pròpia comunitat científica) molts casos emblematics de prostitució de la ciència per tal d'afavorir el propi científic (frau de Piltdown, articles fraudulents...), una determinada ideologia (frenologia i eugenesia...) o, com no, interessos comercials (dietes, rejoveniment, probiòtics...).

En qualsevol cas, el que no s'ha d'oblidar és que, com a científic, Agin fa un alegat en favor de la bona ciència, i per molt despietat que pugui resultar llegir tota aquesta col·lecció de fraus i manipulacions (el en llibre s'estima que cada any es publiquen centenars d'articles científics amb les dades "retocades" o fins i tot directament inventades!) encara critica amb més virulència tots els col·lectius que, al llarg de la història, s'han dedicat sigui a atacar la ciència, sigui a obligar-la a posar-se al servei dels seus interessos. En aquest sentit, trobareu anècdotes curioses, com la negativa dels homes de l'esglèsia del sXVII a mirar el moviement de les llunes de Júpiter a través del telescopi de Galileu (per no haver d'acceptar, en conseqüència, la possibilitat que el conjunt Terra-Lluna pogués rotar al voltant del Sol... retorçat, eh?); també descobrireu (els que no estiguèssiu al corrent) l'esfereïdora similitud dels corrents partidaris de l'eugenèsia a Alemanya i Estats Units (amb esterilitzacions en massa n ambdós països de les poblacions amb "material genètic de mala qualitat").
A banda d'aquests casos que actualment ens poden semblar més o menys allunyats, el llibre ens ofereix una bona visió de temes com la biotecnologia i els seus detractors (aprofito l'ocasió per recomanar-vos el llibre Convivint amb Transgèncis de David Bueno i Torrens comentat fa poc per en Salva), el món de les dietes i els medicaments miraculosos, els terrors científics amb què els polítics manipulen la societat i alguns dels mites i errors d'interpretació que actualment estan en boca de tothom. Evidentment, no deixeu de llegir els capítols que parlen del canvi climàtic i de l'omnipresent creacionisme...
Tot i que, en molts sentits, no llegireu res que no hagueu llegit en altres publicacions, potser en aquest llibre val la pena destacar l'esforç que es fa per assenyalar els problemes que amenacen la ciència des de dintre, i contra els quals també hem de trobar una forma de lluitar.