Mirar a ADSADN Mirar a Google

15/9/07

Amic, amat

El cervell és l’òrgan que regeix tots els processos conscients i inconscients del nostre cos. Hi ha una part del cervell, la inconscient, que és la que s’encarrega de fer-nos dormir, coordinar els nostres cicles hormonals, posar-nos en tensió, etc… És la base de la supervivència. La part del cervell que s’encarrega de les funcions no inconscients és el neocòrtex. En peixos, amfibis i rèptils, el cervell no ha experimentat un augment significatiu del pes (quan es compara amb el pes total del cos). En aus i mamífers, no obstant, sí s’observa un augment de la grandària d’aquest òrgan. Aquest augment no es dóna en la part inconscient del cervell. És el neocòrtex el que ha augmentat.

En un article publicat al número del 7 de setembre de 2007 de Science, Dumbar y Schultz, de la Universitat de Liverpool, han estudiat aquest creixement en diferents grups d’aus i mamífers. En tots els grups era evident una correlació entre la reproducció monògama i l’augment cerebral. Per exemple, dins del tàxon dels ungulats (grup que conté els mamífers amb peülles: cavall, cabres, etc…), les espècies amb reproducció monògama presenten una major relació de grandària neocòrtex/cos que aquelles espècies amb altres tipus de reproducció. La reproducció monògama no implica una major cura dels pares, tan sols implica el manteniment de la parella reproductiva. Però existeix una excepció a aquesta norma. Endevinen?. Si, un altre cop, els primats.


Parella feliç d’ausMultitud de primats
De FlickrDe Flickr

En els primats la correlació es dóna entre la grandària relativa del neocòrtex i la grandària grupal mitja d’aquesta espècie. Els primats que formen associacions estables de major nombre d’individus presenten una major relació de grandària neocòrtex/cos. Aquest canvi en el paradigma seria degut a una reaplicació de les habilitats cognitives necessàries per a la monogàmia. Perdó?. Suposem que és la necessitat de “mantenir” una parella la que fa augmentar la grandària del neocòrtex, aquest augment de grandària va associat a un nou guany d’”habilitats cognitives”, estratègies de conducta que permetran no divorciar-se de la parella de la nostra vida. Segons els autors, els primats hem reconduït aquesta habilitat d’establir un lligam amb qualsevol, des de la nostra parella a la resta del grup. És a dir, necessitem aquestes habilitats o estructures cognitives per a no divorciar-nos de cadascun els membres del grup (siguin del sexe que siguin i encara que no els vulguem com a parella reproductora). A més individus hi hagi en un grup, majors interrelacions possibles i, és clar, majors habilitats es requeriran. Augmenta el neocòrtex, neix l’amistat. I comença a gestar-se la tafaneria.

Cap comentari: