D'orquídies i fòssils.

Passava una feliç abella a prop d’un arbre resinós que casualment havia estat atacat per algun xilòfag, o lesionat per ves a saber quina bèstia. De la ferida de l’escorça ja feia estona que en penjava un glopet de resina, però havia de decidir-se a caure just en el moment en que la malaurada abella passava per allí. Una llàstima per a l’abella, a qui se li va acabar de cop això d’anar picant de flor en flor...
Sembla que un cop a terra, diverses capes de sediments van dipositar-s’hi a sobre, i 20 milions d’anys després, l’erosió i uns humans l’han desenterrada en forma d'ambre a la República Dominicana, segons llegeixo a Nature (2007, 448:1042-1045).

No es tracta de fer-li un lleig a l’abella, Proplebeia dominicana, però el fet destacable és que la malaurada portava enganxat a la part dorsal del seu abdomen un record íntim d’una irresistible orquídia que havia visitat: els seus pol·linis, unes estructures, derivades principalment de les anteres*, que faciliten que una gran quantitat de grans de pol·len s’adhereixin sobre el pol·linitzador que visita la flor. Amb només les característiques morfològiques d’aquesta estructura, els autors de l’article han estat capaços de determinar que es tracta d’una espècie ja extingida, classificar-la en una subfamília (Orchidoideae) i una tribu (Goodyerinae), i finalment batejar-la com a Meliorchis caribea.

Dos pol·linis oferint-se, impúdics ells. De Flickr

La família de les orquídies (Orchidaceae) és, segons molts, la més diversa entre els cormòfits (és que no puc dir “plantes superiors”, vaig jurar no fer-ho!), amb més de 20.000 espècies. Això i el seu cosmopolitisme (n’hi ha a tot arreu excepte a les zones boreals i als deserts) feien pensar que el grup s’hauria començat a diversificar fa molts milions d’anys; d’altra banda, l’estreta especificitat de les seves flors amb pol·linitzadors actuals, juntament amb el fet que la majoria d’espècies siguin epífites (viuen sobre arbres) suggerien a alguns autors un origen més recent. Els rellotges moleculars fets a partir de la diversitat actual de la família ja apuntaven que els primers tenien raó, però donaven grans discrepàncies: del principi del Miocè (26 Ma) a mitjans del Cretaci (110 Ma)! Gràcies al fòssil de Meliorchis, s’ha pogut calibrar el rellotge, i establir aquesta data en uns 80 Ma, a finals del Cretaci.

Per cert, a Catalunya comptem amb una seixantena d’espècies d’orquídies silvestres, unes 90 a tota la Península Ibèrica i Balears, principalment dels gèneres Orchis i Ophrys.

*Un esquema de la flor, aquí..