Un dels programes més vistos a la televisió (segons les declaracions dels televidents) són els famosos documentals de La 2. Qui no es sorpren al veure els complicats festeigs que els mascles de moltes espècies dediquen envers les seves femelles? Tots tenen un objectiu ben clar i definit: la reproducció.
La reproducció, un mecanisme que permet que els organismes produeixen més individus de la mateixa espècie, és imprescindible per a garantir la supervivència de l'espècie. A la natura existeixen dues formes diferents de reproducció. La més antiga des d'un punt de vista evolutiu és la reproducció asexual. En aquest tipus de reproducció, relativament senzilla, únicament intervé un progenitor i les cries que s'obtenen són exactament iguals a l'organisme del qual provenen. Posteriorment, va sorgir la reproducció sexual, un nou sistema molt més complex que requereix dos progenitors i dos fenòmens diferents: la formació de gàmetes (cèl·lules sexuals) i la fecundació (la unió de dos gàmetes per a formar un nou individu).
La complexitat i la despesa energètica que suposa la reproducció sexual ha suscitat una de les qüestions que més intriguen als biòlegs evolutius: comprendre per què un sistema de reproducció tan complicat s'ha vist afavorit per l'evolució. Molts grups de científics han proposat diferents explicacions d'aquest fet, no obstant això, trobar proves que demostrin les seves teories és un assumpte molt més complicat. Sobre aquest tema s'ha publicat recentment un article en el qual s'aporta una prova experimental del model Fisher-Muller, una de les primeres explicacions teòriques sobre aquest tema. Fent una simplificació (sense filar massa prim) d'aquest model podríem dir que una de les claus de l'èxit evolutiu del sexe es troba en altre fenomen característic d'aquest tipus de reproducció: la recombinació. En què consisteix la recombinació? Ja hem comentat que en la reproducció sexual són necessaris dos gàmetes que s'uniran per a formar un nou individu, per tant, el nou individu tindrà la meitat del seu material genètic d'un progenitor i l'altra meitat provindrà de l'altre. Doncs bé, durant el procés de formació dels gàmetes, la meiosi, es produeix la recombinació genètica, un mecanisme que permet que el material genètic procedent del pare es «barregi» o recombini amb el de la mare. D'aquesta manera, s'obté una major variabilitat genètica. La variabilitat genètica té una enorme importància a escala evolutiva ja que resulta imprescindible perquè les espècies s'adaptin als canvis en l'ambient i, per tant, evolucionin.
Entrades
5 comentaris:
Com s’explica que l’espècie humana sigui l’única en que el sexe que es posa més vistós per festejar sigui el femení? Per cert, força interessant aquest projecte de blog.
No et respondré la pregunta, però deixo anar una recomanació sobre el tema de l'evolució del sexe: The Red Queen, de Matt Ridley.
Crec que hi ha altres especies en que la femella també es fa més "evident" que el mascle. Penso en les chimpancé i babuines que anuncien la seva "disponibilitat" evidenciant la part oposada a la cara... Encara que a nosaltres no ens ho semblin, per als mascles de les seves espècies, aquestes femelles estan radiants!
Un altre recomenació: "Por qué es divertido el sexo?" de Jared Diamond.
Gràcies pel comentari sobre el projecte. Sempre són d'agraïr.
Doncs si ens posem a recomanar llibres, també podeu llegir "The Selfish Gene" del Richard Dawkins.
Recomano també una pàgina (en anglès) sobre les estratègies sexuals a la natura.
Publica un comentari a l'entrada