Les cèl•lules que formen el nostre cos no són distingibles a ull nu. Necessitem el microscopi per a poder veure-les. Un cop les mirem, les cèl•lules no semblen pilotes amb un interior homogeni, dins seu existeixen compartiments diferents especialitzats en distintes funcions. Són els òrgans de la cèl•lula. Se'ls anomena orgànuls. Evidentment els orgànuls són més petits que les cèl•lules. Aquests orgànuls funcionen gràcies als seus components, que són més diminuts encara que ells. Uns d'aquests components són els ribosomes.
L'esquema bàsic de funcionament de totes les nostres cèl•lules és el mateix. L'ADN conté la informació que es transcriu a ARN (l'ADN i l'ARN es regeixen pel mateix “idioma”, tot i que amb diferències en el suport en el que s’escriuen: s’han de transcriure). L'ARN es tradueix a proteïnes (ADN, ARN i proteïnes utilitzen diferents idiomes: les primeres parlen en nucleòtids, l'última en aminoàcids). Les proteïnes són responsables de gairebé tot el que funciona en una cèl•lula. Aquest pas fonamental d'ARN a proteïnes es realitza en els ribosomes. Els ribosomes són els traductors de l'ARN i els fabricants de proteïnes.
La cèl•lula té moltes maneres de controlar què, com i quan li passa. Un d'aquests controls es dóna a nivell de la traducció, és a dir, en els ribosomes. Determinats ARNs tenen capacitat de controlar la seva expressió. L'ARN és una cadena de nucleòtids que sol ser lineal, cosa que facilita molt el treball dels ribosomes. De vegades, l'ARN es plega i impedeix la traducció. Seria la diferència entre que et donin una pàgina en rus de Guerra i Pau per a traduir en perfecte estat o totalment arrugada. En el segon cas, perdries temps intentant desarrugar-la. Doncs alguna cosa similar passa entre l'ARN i els ribosomes.
Investigadors de la universitat Louis Pasteur d'Estrasburg han aconseguit “fotografiar” aquest fenomen (Cell, Vol 130, 1019-1031, 21 September 2007). Perquè ens fem idea del que això suposa, hem d'utilitzar un símil: Si considerem que la cèl•lula és com tota Barcelona vista des de l'aire, fotografiar un ribosoma és com aconseguir una fotografia nítida de mitja illa de l'Eixample. No està gens malament.
L'esquema bàsic de funcionament de totes les nostres cèl•lules és el mateix. L'ADN conté la informació que es transcriu a ARN (l'ADN i l'ARN es regeixen pel mateix “idioma”, tot i que amb diferències en el suport en el que s’escriuen: s’han de transcriure). L'ARN es tradueix a proteïnes (ADN, ARN i proteïnes utilitzen diferents idiomes: les primeres parlen en nucleòtids, l'última en aminoàcids). Les proteïnes són responsables de gairebé tot el que funciona en una cèl•lula. Aquest pas fonamental d'ARN a proteïnes es realitza en els ribosomes. Els ribosomes són els traductors de l'ARN i els fabricants de proteïnes.
La cèl•lula té moltes maneres de controlar què, com i quan li passa. Un d'aquests controls es dóna a nivell de la traducció, és a dir, en els ribosomes. Determinats ARNs tenen capacitat de controlar la seva expressió. L'ARN és una cadena de nucleòtids que sol ser lineal, cosa que facilita molt el treball dels ribosomes. De vegades, l'ARN es plega i impedeix la traducció. Seria la diferència entre que et donin una pàgina en rus de Guerra i Pau per a traduir en perfecte estat o totalment arrugada. En el segon cas, perdries temps intentant desarrugar-la. Doncs alguna cosa similar passa entre l'ARN i els ribosomes.
Investigadors de la universitat Louis Pasteur d'Estrasburg han aconseguit “fotografiar” aquest fenomen (Cell, Vol 130, 1019-1031, 21 September 2007). Perquè ens fem idea del que això suposa, hem d'utilitzar un símil: Si considerem que la cèl•lula és com tota Barcelona vista des de l'aire, fotografiar un ribosoma és com aconseguir una fotografia nítida de mitja illa de l'Eixample. No està gens malament.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada