El primer gran salt cultural de l’espècie humana moderna va ser el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia. A aquest salt se l’anomena Revolució neolítica i aparegué de manera independent a diferents llocs i moments durant la història. Al Proper Orient la revolució neolítica va produir-se fa uns 12.000 anys.
Quan la revolució neolítica del Proper Orient es duia a terme, Europa era habitada per poblacions d’humans moderns que encara no havien desenvolupat l’agricultura o la ramaderia. Continuaven sent caçadors/recol•lectors. Com es va expandir el neolític per Europa? Van ser les poblacions del Proper Orient les que van emigrar per Europa, desplaçant les poblacions recol•lectores autòctones? O fou la cultura la que es desplaçà, anant de població en població sense mobilitat dels seus habitants? És a dir, es van moure els homes, o les idees? Aquesta és una de les preguntes sense resposta que queden en l’evolució humana.
En aquest sentit, un equip d’investigadors de diferents centres europeus, publiquen al PNAS (Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 10.1073/pnas.0703411104), una original aproximació a aquest problema.
En el seu article es comparen diferents marcadors genètics dels porcs actuals i de les restes fòssils de porcs obtingudes a jaciments de diferents èpoques. Amb aquests resultats es pot afirmar que els porcs domesticats s’introduïren fa uns 12.000 anys des del Proper Orient trigant uns 5.000 anys a arribar a l’actual França. Els porcs domesticats orientals entraren per dues rutes diferenciades: el corredor del Danubi i la costa mediterrània. Cap el 4.000 a. C. té lloc un fet curiós: els habitants centreeuropeus aprenen a domesticar els senglars salvatges dels seus boscos. Des d’aquest moment els porcs guanyadors són els europeus tot just domesticats, que fan desaparèixer d’Europa en uns 4.000 anys tots els porcs domesticats a Orient.
Quan la revolució neolítica del Proper Orient es duia a terme, Europa era habitada per poblacions d’humans moderns que encara no havien desenvolupat l’agricultura o la ramaderia. Continuaven sent caçadors/recol•lectors. Com es va expandir el neolític per Europa? Van ser les poblacions del Proper Orient les que van emigrar per Europa, desplaçant les poblacions recol•lectores autòctones? O fou la cultura la que es desplaçà, anant de població en població sense mobilitat dels seus habitants? És a dir, es van moure els homes, o les idees? Aquesta és una de les preguntes sense resposta que queden en l’evolució humana.
En aquest sentit, un equip d’investigadors de diferents centres europeus, publiquen al PNAS (Proc. Natl. Acad. Sci. USA, 10.1073/pnas.0703411104), una original aproximació a aquest problema.
En el seu article es comparen diferents marcadors genètics dels porcs actuals i de les restes fòssils de porcs obtingudes a jaciments de diferents èpoques. Amb aquests resultats es pot afirmar que els porcs domesticats s’introduïren fa uns 12.000 anys des del Proper Orient trigant uns 5.000 anys a arribar a l’actual França. Els porcs domesticats orientals entraren per dues rutes diferenciades: el corredor del Danubi i la costa mediterrània. Cap el 4.000 a. C. té lloc un fet curiós: els habitants centreeuropeus aprenen a domesticar els senglars salvatges dels seus boscos. Des d’aquest moment els porcs guanyadors són els europeus tot just domesticats, que fan desaparèixer d’Europa en uns 4.000 anys tots els porcs domesticats a Orient.
Tot i que aquest article no permet discriminar si avançaren les poblacions o la cultura, sí permet reforçar la hipòtesi de l’entrada del Neolític per dos llocs semi-independents (el Danubi i la costa mediterrània), així com constatar un fet d’”aprenentatge” cultural, en el que poblacions que tenien accés a porcs ja domesticats decidiren domesticar els senglars de la seva zona.
No em puc resistir a imaginar la riquesa que hauria de suposar per a un poble tenir una granja de porcs domesticats: venent tan sols els mascles, quedant-se la trujada, controlaven la producció porcina i afirmaven la seva hegemonia econòmica. Ah! Però es va donar una revolta a la granja i algunes poblacions decidiren arriscar-se i domesticar els senglars autòctons. Desaparegué aleshores aquesta diferència: va ser una altra revolució.
Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que els altres.
I els animals des de fora miraren al porc i a l'home, a l'home i al porc i altra vegada al porc i a l'home: però ja els era impossible dir qui era qui
No em puc resistir a imaginar la riquesa que hauria de suposar per a un poble tenir una granja de porcs domesticats: venent tan sols els mascles, quedant-se la trujada, controlaven la producció porcina i afirmaven la seva hegemonia econòmica. Ah! Però es va donar una revolta a la granja i algunes poblacions decidiren arriscar-se i domesticar els senglars autòctons. Desaparegué aleshores aquesta diferència: va ser una altra revolució.
Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que els altres.
I els animals des de fora miraren al porc i a l'home, a l'home i al porc i altra vegada al porc i a l'home: però ja els era impossible dir qui era qui
George Orwell. Revolta dels animals. Veure les Vikidites.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada