Entrada freshqueta I: Regirat, no agitat

Quan James Bond entra, perfectament pentinat, a qualsevol casino o restaurant de luxe, sempre es dirigeix al cambrer i, amb sorna, li demana un martini regirat, no agitat. Aquest còctel li ajuda a combatre a centenars de malvats enemics de la Seva Graciosa Majestat així com a dialogar amb certes femelles que serien capaces d'assecar al més viril d'entre nosaltres. El martini regirat sembla ser la poció màgica gal•la del segle XX. En 1999, un grup d'investigadors canadencs, liderats pel Dr. J.R. Trevithick es van preguntar si era la manera de preparar el martini la que li conferia al senyor Bond la salut necessària com per a no despentinar-se després de qualsevol acció violenta o amatòria. Degut a aquesta pregunta, va sorgir l'article que comentarem a continuació (BMJ (1999) 319, 1600-2).

Un martini freshquisíssim
De Flickr

La frase que vaig a dir és políticament incorrecta: El consum moderat (el que cadascun entengui per moderat és ja el seu problema) d'alcohol, en alguns estudis, sembla reduir els riscos de patir malalties vasculars i cataractes. Aquesta capacitat de les begudes alcohòliques és atribuïda a les propietats antioxidatives dels seus components (com el propi etanol, l'alcohol de la graduació de les begudes). A les cèl•lules no els agrada estar oxidades, les afecta, i pot arribar a destruir-les. Ser antioxidatiu, per tant, és una bona propietat. Els membres del grup del Dr. Trevithick van voler analitzar si la manera de preparar el martini afectava a les propietats antioxidatives d'aquest.

Trobo interessant explicar com ho van fer. Per a això, necessito presentar-vos a una vella coneguda de la vostra infància: l'aigua oxigenada (H2O2). Com el seu nom i fórmula indiquen l'aigua oxigenada és aigua (H2O) amb un oxigen de més. És aigua oxidada. El luminol és una molècula que en presència d'aigua oxigenada, brilla. Aquesta lluentor es pot mesurar experimentalment. Més aigua oxigenada, més lluentor. Els antioxidants antioxiden: els hi treuen oxigens a les substàncies, inclosa l’aigua oxigenada. Si a una solució d'aigua oxigenada li afegim un antioxidant quedarà menys aigua oxigenada, i per tant brillarà menys. La pèrdua de lluentor és proporcional a la capacitat antioxidativa de la substància. Fàcil, no?

El martini, com a còctel, està preparat amb ginebra i vermut en diferents proporcions depenent de com es demani i qui ho prepari (vegeu les variants en anglès). En els experiments es va mesurar la capacitat antioxidativa de la ginebra i el vermut sols. El vermut té majors propietats antioxidatives que la ginebra, però el martini és encara més antioxidatiu que el vermut sol. El tot és més que la suma de les seves parts. No prengueu mai vermut o ginebra sols, ajunteu-los. Sorprenentment, el martini regirat (en coctelera) té més poder antioxidativo que el martini agitat (amb la vareta agitadora). Un martini regirat li treu lluentor al luminol, però li posa als nostres cors... (no, no me n’he begut cap abans d’escriure aquesta entrada)...(ni durant)

Senyor Bond, com gairebé sempre, tenia vostè raó.