Gai a primera vista...

A tots ens agrada pensar que el nostre cervell té capacitats que van més enllà de les nostres activitats quotidianes com saber-se la llista dels Pokèmons o el nom dels concursants de tots els Gran Hermano fins a dia d'avui. El fet és que sí, que tenim capacitats que superen la nostra imaginació i que molt sovint romanen ocultes a la nostra "ment conscient". Malauradament, quan la gent escolta això pensa que ens referim a què podem veure el futur en somnis, o "percebre" quina serà la grossa de Nadal... Doncs no... Però qué us semblaria si us digués que la ment humana té la capacitat de fer judicis sobre altres persones en menys d'un segon que resulten encertats en un alt percentatge de casos?

En un recent experiment conduït a la Tufts University de Medford, Massachussetts per N. Ambady i N. Rule, i recollit a ScienceNow per Matt Kaplan, es va voler avaluar la capacitat per jutjar de forma ràpida l'orientació sexual de les persones recollides a una mostra de fotografies (voluntaris que es van prendre una foto i van declarar la seva orientació sexual).

Es va escollir grups de "jutges" a qui van mostrar les fotografies. Cada grup tenia una quantitat de temps diferent per veure la foto i decidir si la persona era homo o heterosexual. Els temps donats anaven de 33 mil·lèssimes de segon fins a 10 segons. Ara bé la part bona... Amb 33 mil·lèssimes de segon, la capacitat per encertar no va ser significativament bona; no obstant, el grup que tenia 1 dècima de segon (és a dir 100 mil·lèssimes) va aconseguir encertar gairebé en un 70% dels casos. I encara un detall més: a partir de 100 mil·lèssimes i fins al grup que tenia 10 segons, els resultats no van millorar significativament; és a dir: el judici és bastant correcte amb un període relativament curt, i no millora per molt que et donin més temps... cosa que sembla suggerir l'existència d'una habilitat inconscient d'anàlisi ràpida d'informació que escapa al nostre pensament verbalitzat.

I en Tom... què serà? Teniu 100 mil·lisegons! De Flickr

De fet, Ambady ja va conduir un estudi amb objectius similars l'any 1994. En aquella ocasió, als voluntaris se'ls presentaven (atenció) 2 segons de vídeo d'un professor donant classe. A continuació se'ls va demanar que escrivissin una avaluació sobre les competències del professor. Doncs bé, l'avaluació escrita pels voluntaris que havien disposat de 2 segons per jutjar el professor... coincidien significativament amb les avaluacions escrites pels propis alumnes sobre el seu professor a finals de curs!

En definitiva, tots sabem que el nostre cervell emet judicis a una velocitat sorprenent, especialment pel que fa a la nostra opinió d'algú que acabem de conèixer (hi ha qui diu que totes les relacions estan marcades pels 6 primers segons...).

La qüestió ara és... quins altres aspectes de la nostra vida estaran governats per aquest sistema de "justícia ràpida"? Ai, ai, ai...