Mirar a ADSADN Mirar a Google

24/1/08

Una vacuna efectiva contra el càncer de colon en ratolins

El sistema inmunitari humà està format per tants tipus diferents de cèl·lules, amb funcions tan dispars, que aprendre-se-les és més difícil que entendre quines competències corresponen als nombrosos cossos de seguretat que pul·lulen per Catalunya: són l'autoritat, però vagi vostè a saber què li pertoca a cadascun. Anem a intentar explicar a grosso modo part d'aquest entramat.

Les protagonistes d'aquest post són les cèl·lules dendrítiques: macròfags especialitzats en patrullar pell, mucoses, melsa i pulmons, principalment, on fagocitan bacteris, virus i qualsevol element estrany que vegin per allà. Llavors trenquen al sospitós en petits "trossos" (antígens). Després es mobilitzen i migren a la melsa o als ganglis linfàtics, per xivar-se a altres cèl·lules del sistema immune que campen per allà: els limfòcits T verges. Aquests antígens representatius del microorganisme dolentot s'uneixen a unes proteïnes codificades per una família de gens (el complex principal d'histocompatibilitat, de tipus II en aquest cas), i són duts a la membrana de la cèl·lula dendrítica per a "presentar-los" als limfòcits T, del pal "eh, m'he trobat a aquest tipus amb pinta de no pretendre res de bó".

Els limfòcits T que són capaços de reconèixer les molècules d'histocompatibilitat de tipus II unides a l'antígen també es diuen limfòcits CD4. Un limfòcit d'aquest tipus al que ja li han presentat un antígen es posa en marxa i secreta citoquines, especialment interleucina 2 (IL-2), que promouen la replicació i diferenciació del limfòcit en dues poblacions, una de limfòcits CD4 ajudants i una altra de limfòcits de memòria, que s'han quedat "amb la cara de l'antígen" i trigaran menys a actuar si tornen a presentar-se'l. Els ajudants a la vegada s'encarregaran de reclutar més tipus de macròfags (fagociten i també són cèl·lules presentadores d'antígen), limfòcits B (quan un macròfag els presenta un antígen, produeixen anticossos específics que s'uneixen a l'antígen i serveixen per a reclutar més macròfags) i limfòcits CD8 (també recluten més cèl·lules i eliminen directament cèl·lules dolentones, incloent cèl·lules tumorals) per a destruir tota cosa que presenti l'antígen concret que va donar lloc a la mobilització. Vaja, que en un moment les cèl·lules dendrítiques poden organitzar un pifosti.

La IL-2 a més promou que algunes de les cèl·lules del sistema immune implicades produeixin interferó gamma, que a la vegada organitza una resposta anti-tumoral. Tot això fa que els investigadors s'hagin fixat en aquesta molècula per a utilitzar-la en la lluita contra certs tumors.

In memoriam.(Flickr)


Un grup d'investigadors xinesos va emprar adenovirus que codificaven ell gen de ratolí de la IL-2 per a infectar cèl·lules dendrítiques de ratolí i així promoure la seva replicació i diferenciació. Després aquestes cèl·lules van ser inoculades a ratolins als quals se'ls havia implantat un tumor de cèl·lules derivades d'adenocarcinoma de colon. El resultat va ser que els ratolins inoculats amb la vacuna de cèl·lules dendrítiques infectades amb aquests adenovirus produïen alts nivells d'IL-2, i de forma indirecta també interferó gamma. Això va permetre que es desencadenés una resposta anti-tumoral que va promoure la reducció dels tumors presents en els ratolins i fins i tot l'erradicació total del tumor en un 30-50% dels casos.

De funcionar aquest tipus de vacunes, seria una alternativa més desitjable que l'actual quimioteràpia o cirurgia radical i podria controlar fins i tot els casos de càncer de colon avançats. De fet ja hi ha assajos clínics en humans d'aquestes vacunes en preparació. No és l'únic tipus de càncer en el qual s'estan provant aquest tipus de vacunes immunogèniques: hi ha assajos de vacunes amb IL-2 per a casos de melanoma en humans. Freguem-nos les mans.

Cap comentari: