Mirar a ADSADN Mirar a Google

1/1/08

L'art de la simulació

Tots simulem de tant en tant. Simulem que ens agrada el menjar de la nostra sogra. Simulem que ens agrada aquest suèter horrorós que ens acaben de regalar. Simulem que estem d'acord amb la decisió estúpida que acaba de prendre el nostre cap. Vaja, que ens agrada simular.

Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, simular és assumir la mera aparença d'alguna cosa, fingir una cosa que no és real. Els éssers humans som mestres en aquest camp. No obstant això, aquest terme adquireix un significat molt més especialitzat quan s'aplica en l'àmbit de les matemàtiques i l'estadística. Segons la definició de R.I. Shannon, «la simulació és el procés de dissenyar un model d'un sistema real i dur a terme experiències amb ell, amb la finalitat de comprendre el comportament del sistema o avaluar noves estratègies per al funcionament del sistema». Resumint, consisteix a utilitzar computadores amb una elevada capacitat de càlcul per a imitar de forma experimental com es comportaria un sistema complex per a comprendre millor el seu funcionament i, potser, predir com es comportaria sota determinades circumstàncies. Podríem simular el comportament d'una epidèmia, la resposta del sistema immunitari humà, el funcionament de sucursals bancàries i així un llarg etcètera. Les opcions són infinites i la seva utilitat indiscutible. O no.

Bé, no és que vulgui posar en dubte la utilitat de la simulació per a l'estudi de sistemes complexos, no obstant això, em resulta graciós veure perquè l'han utilitzat alguns investigadors. Us dic això per un estudi publicat ara fa més d'un any al Journal of Artificial Societies and Social Simulation al qual el seu autor utilitza aquestes tècniques per a estudiar els secrets d'aquest famós concurs «musical» amb el qual les televisions europees ens delecten cada any. Sí, sí, estic parlant d'Eurovisió. Segons aquest estudi, existeixen blocs geogràfics que es voten entre si. A més, aquests blocs no són estàtics sinó que evolucionen al llarg del temps, segurament, propiciats per qüestions polítiques o migratòries. Sembla ser que existeixen dos grans blocs, l'Imperi Víking format pels països escandinaus, els països bàltics i Irlanda, i el bloc denominat «Pacte de Varsòvia» que comprèn Rússia, Romania i l'antiga Iugoslàvia. I és més, aquells països situats en regions centrals tenen major probabilitat de ser futurs guanyadors del concurs.

Finlandia, que pertany al bloc anomenat Imperi Viking, va guanyar el concurs l'any 2006 (De Flickr)

Evidentment, aquest estudi és molt seriós i s'analitzen en detall les relacions entre països al llarg de la història d'Eurovisió. Una de les conclusions més interessants és que la formació d'aquests blocs ha tingut una enorme influència en el resultat del concurs en diverses ocasions. És a dir, que independentment de la qualitat de les cançons, aquest fenomen de col·lusió (pacte il·lícit en dany de tercer) a l'hora de votar és el que determina el resultat final del concurs.

El fet que Espanya quedi fora dels dos blocs principals (Andorra sembla ser el nostre únic aliat), ens situa en una posició gaire bona per a guanyar el certamen. Serà aquest el motiu que fa que cada any s'esforcin menys a buscar una bona cançó que ens representi?

Se m'acut una altra pregunta, era necessari un estudi tan seriós per a demostrar que les votacions estan més influenciades per la nacionalitat que representa una cançó que per la seva qualitat? En Espanya ja ho sabíem gràcies als encertats comentaris de José Luis Uribarri que sempre feia molt bones prediccions sobre les votacions de cada país. Els comentaris de Uribarri es basaven únicament en l'observació i en la seva experiència, o utilitzava estudis com aquest per a fer les seves prediccions? Quantes preguntes sense resposta… (llegeixi's amb ironia).

1 comentari:

Quim ha dit...

Ei, poca broma, que Eurovisió és millor que una estadística del CIS... Penseu que des que vota el públic des de casa en lloc d'una "comisió d'experts del país" a Espanya misteriosament li agrada sempre molt la cançó de Rumania, i a Alemanya els encanta la de Turquia...
Ah, enrera queden els temps en què Grècia ens donava els douze points perquè la reina era grega...