Em trobava la nit abans del 24 sopant amb uns amics, amb cerveses i vi, tenint una d'aquestes converses que l'edat, l'alcohol i, en el meu cas, la febre, solen servir entre el segon, les postres i el canvi de bar, parlant de l'existència (o no) d'un ser superior i de la capacitat (o no) humana (o no) per aprendre, quan es va arribar a una de les meves tantes obsesions: la incapacitat dels humans per comprendre conceptes abstractes com l'atzar, l'infinit o la no linealidad (el que casa amb el determinismo dels actes, la insuportable lleugeresa del ser...).
Com en totes les bones discussions no va haver-hi crits ni intents d'imposició, una bona partida de cartes en la qual vem ensenyar els naips intentant millorar la mà de tothom. I va sortir una nova idea (potser només per a nosaltres). El cervell no pot lliurar-se de la màxima que diu que Res en biologia té sentit si no és sota la llum de l'evolució. Sent així, a quin i en quin món s'ha adaptat el nostre cervell? A un món finit regit per la causalidad (que no casualitat). Un món en el qual hi ha un número natural d'elements i relacions de causa-efecte entre les coses que podrien afectar la nostra supervivència.
Gràcies a la plasticidad del cervell hem pogut aprendre a treballar amb el concepte d'infinit i, fins i tot, hem tractat d'apropar-nos a "les lleis de l'atzar", però això no vol dir que els comprenguem. Ens és impossible comprendre i interioritzar l'infinit (pensarem en un nombre mooolt gran, que estarà a igual distancia de l'infinit que la unitat) o en l'atzar (o en la física cuántica). Sabem que són aquí i tenim maneres d'acceptar-los i poder treballar amb ells, igual que podem "veure" en infraroigs, passant-los a llum visible. Però mai podrem comprendre'ls.
No serà aquesta incapacitat la què ens força a buscar explicacions "antropogèiques" (que cauen dins el món dels humans, i per tant de la seva comprensió) a fenòmens que no els tenen? No serà els límits del nostre cervell l'origen dels éssers superiors?
7/1/08
L'infinit, l'atzar i els éssers superiors:Els límits del cervell
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada