Transcrivint marcadors: Una nova eina per als biòlegs moleculars

L'astronomia és una ciència fascinant. Ens enfronta a la bellesa d'allò infinitament gran, de la vastedad de l'univers. Malgrat el molt que ens queda per saber, podem estar orgullosos del que hem descobert. La biologia molecular també és una ciència fascinant que ens enfronta a la bellesa d'allò l'infinitament complex i que intenta preguntar-se perquè estem vius i com som el que som. Tant en una com en l'altra els descobriments més importants han estat sempre precedits pel desenvolupament d'una tècnica o instrument que els han fet possibles (com veurem en una futura sèrie divulgativa, under construction): El telescopi, la PCR o el brainbow, per posar tres exemples.

La setmana passada va aparèixer a PNAS una idea que pot facilitar l'estudi del que passa dintre d'una cèl·lula en resposta a estímuls externs. Com ja hem comentat, les cèl·lules es relacionen amb el medi principalment mitjançant proteïnes receptores. Aquestes reconeixen un estímul extern concret (normalment una molècula) i inicia el que es coneix com una ruta de senyalització: els receptors influeixen sobre altres proteïnes, que interactúan amb unes altres, que activen/inhibeixen a les següents, fins a arribar a la resposta cel·lular.

Com podeu veure, més que rutes, són xarxes de resposta en les quals un receptor influeix sobre diferents proteïnes mediadores i una mateixa proteïna mediadora pot ser activada per diferents receptors. Un merder. Perquè a més, un mateix tractament (llegeixi's estímul extern) pot activar diferents receptors i (us ho imagineu?) un mateix receptor pot reconèixer distints estímuls. Com saber quins receptors i en quina mesura són activats per un determinat tractament si l'únic que podem mesurar és el grau d'activació d'una proteïna intermèdia, o la resposta cel·lular? Això és el que pretenen solucionar Barnea, G. i col·laboradors a l'article de PNAS.

Aquests autors, mitjançant tècniques d'enginyeria genètica, han assolit combinar proteïnes reclutadas per cadascun dels receptors amb factors de transcripció específics per a un gen marcador. Els factors de transcripción són proteïnes que controlen quan i quant s'expressa una altra proteïna, en aquest cas un marcador. Un marcador és també una proteïna fàcilment observable i/o medible, i que no és pròpia de la cèl·lula en la qual es realitza l'estudi. Un exemple de marcador ho trobem en la proteïna fluorescente GFP, de la qual ja hem parlat en aquest blog.

Amb tot això els autors desenvolupen una nova eina per a l'estudi de les respostes cel·lulars a estímuls externs. Una nova eina per als biòlegs moleculares.