Mirar a ADSADN Mirar a Google

21/1/08

La reproducció dels dinosaures

Els dinosaures han fascinat des de sempre als més menuts de la casa, i també a alguns de no tan petits. A més, aquest interès va ser accentuat fa uns anys per la pel•lícula Parc Juràssic que, si bé es va permetre grans llicències creatives, tenia una banda sonora inoblidable i va desfermar la dinofília arreu (un triceràtops de roba molt tovet n’és testimoni a la meva habitació). I és que, qui es pot resistir a l’encant d’aquestes bèsties prehistòriques?

imatge de flickr

Tot i que no tots els dinosaures van ser els colossos que representa l’imaginari popular, és innegable que molts d’ells, com els tiranosaures o els diplodocus, van ser veritables gegants. El que potser no us heu preguntat mai és quina era la seva taxa de creixement o, dit d’una altra manera, quan temps trigaven a assolir la seva maduresa sexual i poder fer dinosaurets. Saber quan una espècie assoleix la seva maduresa sexual és molt senzill, sempre i quan no sigui una espècie extingida!

En organismes fòssils, en canvi, resulta molt complicat trobar indicadors fiables de maduresa sexual. Fa poc, però, es va trobar un d’aquests indicadors, l’os medul•lar, en un espècimen de tiranosaure. L’os medul•lar és un teixit ossi que es forma a les cavitats medul•lars de les aus just abans de l’ovulació i que serveix com a font de calci per fabricar els ous. Si no es produeix cap ou, aquest teixit es destrueix.

A part de en el tiranosaure, també s’ha trobat os medul•lar en un alosaure i un tenontosaure. Comptant-ne les línies de creixement, un grup d’investigadors han trobat que aquests dinosaures assolien la seva maduresa sexual als 18, 8 i 10 anys respectivament. Això vol dir que els dinosaures tenien una taxa de creixement molt més ràpida que els rèptils actuals, però tot i això, han estimat que la seva estratègia reproductiva és molt semblant a la d’aquests animals. A més a més, saber això també els ha portat a inferir que els dinosaures tenien una taxa de mortalitat adulta molt alta.

I és que sembla mentida quantes coses ens poden arribar a dir els fòssils!

4 comentaris:

Quim ha dit...

Ei, Anna! Tu també ets "forofa" del "rei de la banda sonora" del "mag de la èpica", del "mestre de l'emoció", l'incommensurable John Williams? A mi em sembla que m'agrada tot el que ha fet... Des de ET als Harry Potters (sense oblidar, genoll clavat a terra, Star Wars...). Hala, ja sé que sóc un friki, però n'estic orgullós! ;)

Anna ha dit...

jaja, doncs sí doncs sí... i fa poc vaig estar a un concert a l'auditori de músiques de pel·lícula on les van posar totes! No t'imagines el que és senti parc juràssic o la marxa imperial tocada en directe per orquestra...

mOz ha dit...

Doncs em sembla que jo sóc més friki que el Quim! Però no en la via que esteu comentant: com s'ho muntaven els dinosaures per fer dinosaurets? La mida importa?

Anna ha dit...

jajajaja, doncs la veritat és que hauria de fer recerca en el tema, però el que sí és segur és que la mida importa! De fet, un mecanisme conegut d'especiació (formació de noves espècies) és un problema de mides. En poques paraules: un xiuaua i pastor alemany... no cal dir res més, tu dóna'ls uns segles i a veure! :P