La vida és normal (si exceptuem rodalies Renfe...)

De tant en tant et cau a les mans un exemple d'aquestes pseudoestadístiques que diuen coses com "les dones són més sensibles als corrents d'aire", "els homes tenen menys capacitat verbal".
Perdoneu-me que els dos exemples siguin afirmacions favorables a les dones, però ¿algú, en "la ola de corrección política que nos invade" ha escoltat en els darrers 10 anys una estadística on l'afirmació sigui positiva sobre el génere masculí? Ah, sí, potser una d'aquelles afirmacions que se suposa que senyalen una virtut però que tothom interpreta com un defecte "els homes tenen més força bruta". Ves, quina virtut, al segle XXI!
Doncs bé, com que estic una mica cansat d'aquestes estadístiques que, tot i que a vegades provenen d'estudis seriosos, es converteixen en "tropelia científica" en mans dels medis generalistes, obsessionats en fabricar titulars cridaners, avui us parlaré d'una gran amiga de qualsevol científic mitjanament seriós: la distribució normal.

No és un barret! De Flickr

Agafeu qualsevol característica bàsica. Per exemple, l'alçada. Ara penseu en la persona més baixeta que conegueu (ai, sí, la tieta Antònia, que era un tap de bassa, devia fer 1,20...). Després penseu en la més alta (ostres, sí, el cosinet, en Pau, que juga a la NBA i fa com 2,23 o així...). Doncs bé, si ara coloqueu tota la resta de gent que coneixeu en una gràfica, acabareu tenint una imatge similar a una campana, o fins i tot aproximada a la famosa "serp que s'ha menjat un elefant" del genial Saint-Exupéry (Em permeteu que us recomani "El Petit Príncep"?). O sigui, dit d'una altra manera, obtindreu un gràfic que representarà la campana de Gauss, que coneixem també com a "distribució normal". Heu vist quin nom? Normal! Doncs ara vull que us quedeu amb què vol dir normal: normal vol dir exactament repartit com en aquesta campana: els extrems estan formats per les variants menys freqüents, tant per excés com per defecte respecte a la qualitat que estiguis mesurant. A mida que t'acostes al centre de la figura, la quantitat d'individus augmenta, fins que arribes als individus més abundants, que acostumen a ser just els que tenen la mitja!

Doncs bé, si ara penseu en aquests estudis sobre qualitats més etéries com "les dones tenen un vocabulari més ric", heu de ser conscients que, tant dones com homes tenen, per a aquesta qualitat (i suposant que l'estudi es faci d'una forma seriosa) una distribució normal, i el que s'està comparant són les dues mitges. Si compareu directament les dues distribucions, superposant-les, el que trobareu és que, tot i que la mitja de les dones està per sobre de la dels homes, les dues distribucions estan, fonamentalment, sol·lapades, una sobre l'altra, de forma que els individus de cada gènere estan barrejats. És a dir que, podent plantejar les coses per destacar les similituds (tant homes com dones estem barrejats en els mateixos nivells per a qualsevol característica, encara que la mitja pugui ser diferent segons el sexe), es decideix plantejar la qüestió des del punt de vista "jo més, tu menys".

La major part de la població te valors similars per a totes les característiques

Us imagineu que algú digués a les notícies "les dones són més baixes que els homes". Oi que de seguida demanaríeu un matís a aquesta afirmació? "les dones són, per terme mig, més baixes que els homes". Aquesta senzilla correcció és sistemàticament oblidada per tots els mitjans de comunicació generalistes, que semblen facturar per paraula i necessiten titulars senzills i espectaculars per tal de mantenir ben pla el nostre encefalograma...