El preu de la civilització

Set del matí. Em sona el despertador. M'aixeco, em dutxo ràpidament, esmorzo també amb presses i surto corrents cap a l'oficina. Abans d'arribar a la meva destinació, m’enxovo amb unes 200 o 300 persones més a un fastigós vagó del metro. Ja gairebé són les nou i cinc, merda, una altra vegada arribo tard. Nou i quart. M'assec davant de l'ordinador, obro el correu i em trobo amb la safata d'entrada plena. Treballo, treballo, treballo. Sis de la tarda. Surto de l'oficina i em trobo enmig del tràfic del carrer Balmes, soroll, soroll, soroll. Un home passa corrent al meu costat i em dóna una empenta sense voler. M’enxovo en un altre vagó del metro. En arribar al meu barri, descobreixo que està sembrat de generadors elèctrics que fan molt soroll i que desprenen una característica olor a socarrim. Tot per culpa d'un incendi en una subestació elèctrica que ha deixat a la meitat de la ciutat a les fosques. Set de la tarda. Arribo a casa. Per sort tinc electricitat, però…tinc ganes de cridar. I així de dilluns a divendres, setmana darrera setmana. Ho confesso, estic estressada.

Algú ha dit aglomeració? DeFlickr

Per aquest motiu, em va cridar molt l'atenció un article que vaig trobar ahir gairebé per casualitat. Es tracta d'un article publicat en BMC Public Health que parla de la relació que existeix entre l'aparició de trastorns psiquiàtrics i el nivell d'urbanització. Els autors de l'estudi, que es va realitzar sobre una població alemanya de més de 4000 persones, han tret conclusions que per als quals vivim en zones altament urbanitzades ens resultaran molt interessants. Van classificar les zones en cinc categories des de les molt urbanitzades fins a les molt rurals i van valorar la presència de diferents trastorns psiquiàtrics en grups de població que vivien en cadascuna d'aquestes zones. Entre les malalties psiquiàtriques que van estudiar inclogueren l'ansietat, els trastorns bipolars, el trastorn obsessiu-compulsiu, la fòbia social, la depressió, l'abús de substàncies estupefaents, els atacs de pànic, la hipocondría, entre d’altres. Van observar que existeix una tendència clara entre la freqüència d'aparició d'aquests trastorns i el nivell d'urbanització. Com més urbanitzada està una regió, més freqüents són els trastorns psiquiàtrics en la població.

Però, quina és la causa? Per què viure en grans ciutats ens trastoca? Existeixen algunes hipòtesis, la més acceptada afirma que els trastorns psiquiàtrics en zones molt urbanitzades vénen provocats pels estressants ambientals com la falta de cohesió social, habitatges petits, la sobreestimulació,…Està clar, no és el mateix travessar un camp de margarides per a tornar de la feina, que esquivar cotxes enmig del tràfic infernal de les sis de la tarda.

Encara que com bé apunten els autors, el nivell d’urbanització no és l'únic factor associat a les malalties psiquiàtriques, ser dona, pertànyer a una classe socioeconòmica baixa i romandre solter també incrementen les teves possibilitats de patir un trastorn psiquiàtric. Està clar, si vols que la teva salut mental no es ressenti has d’anar-te a viure al camp, casar-te inmediatament i no ser pobre. El fet de ser dona té pitjor remei.