I les rates, com es comuniquen?

Les rates són animals que sempre han acompanyat a l'home. La seva proliferació està molt associada als assentaments humans. Per molt que ens pesi, on hi ha éssers humans, hi ha rates. I no busqueu el doble sentit a la meva última afirmació. Però les rates no es relacionen amb l'home únicament per viure de les seves despulles, també han guanyat un pes molt important en el desenvolupament de les ciències biològiques atès que són els animals d'experimentació per excel•lència. Sabem de la fisiologia de la rata gairebé tant com de la del ser humà (o potser més?). Però hi ha un aspecte sobre la rata del que es parla menys, però que als científics també els ha interessat molt: les seves formes de comunicació.

Wikipedia

La comunicació no és terrè exclusiu dels éssers humans. Tots els éssers vius es comuniquen, fins i tot els més senzills, encara que ho facin a través de mers senyals bioquímiques. I les rates, per descomptat, no podien ser menys. Aquests animals es comuniquen a través de vocalitzacions ultrasòniques (diem que un so és ultrasònic quan la seva freqüència està per sobre del llindar d'audició humà que es troba entre els 20 i els 20.000 Hz). Per tant, els éssers humans no podem escoltar els sons que emeten. Sembla ser que emeten dos tipus diferents de vocalitzacions, unes de baixa freqüència (per a elles, per a nosaltres segueixen sent de freqüència ultrasònica) d'uns 22.000 Hz i altres d'alta freqüència d'uns 50.000 Hz. Aquests dos tipus de vocalització compleixen funcions distintes, mentre que les de baixa freqüència (22.000 Hz) s'associen a situacions estresants per a l'animal (presència de depredadors, falta d'aliment, agressió,…), les d'elevada freqüència estan relacionades amb situacions agradables.

En l'article que s'ha publicat en PLoS ONE el passat mes de desembre han estudiat com afecten aquestes vocalitzacions al comportament dels animals. Els autors conclouen que les vocalitzacions «alegres» són indispensables per al comportament social de les rates i tenen la capacitat d'estimular un comportament d'aproximació entre individus. Val a dir que aquests estudis es van realitzar sempre amb rates mascle per a descartar que les vocalitzacions s'utilitzessin com reclam sexual. A més, un aspecte interessant que han observat és que quan dues rates que havien compartit gàbia durant un temps eren separades, emetien aquestes vocalitzacions en un intent de seguir comunicant-se amb el seu company.


Resulta interessant saber que la comunicació és també molt important entre les rates i, de nou, no busqueu el doble sentit…