Telòmers útils. Elfs inmortals

Posem-nos èpics. Després que Arwen li lliuri a Àragorn la seva flor (¿), aquest marxa cap a Gondor, per a lluitar contra Sauron. Arwen es queda amb el seu pare, el mig-elf Elrond, el qual li recorda la seva inmortalidad i com ho pasarà de malament quan Aragorn mori de vell. Cal reconèixer que l'etereidad d'aquests dos sempre m'havia fet pensar que prenien alguna cosa dissolta en l’hidromel, o que les fulles de Mallorn o els “cogollos” de Fangorn havien de cremar molt a la holandesa. Vaja, que segurament eren biòlegs. La conversa que mai ven sentir va ser alguna cosa així:

• Arwen, filla, no pots quedar-te amb l’Àragorn. Ell no té telomerasa com tu.
• No, pare, haig de quedar-me amb ell. No tenir telomerasa no és culpa seva.
• Però, filla, amb els anys veuràs com se li escurcen els telòmers.
• Oh! Pare! Els camins de la genètica molecular són inescrutables.

Els telòmers. Vet aquí la qüestió. Tot el nostre DNA es troba empaquetat en 46 entitats individualitzades. Els cromosomes. Cada cop que una cèl•lula es replica, es dupliquen els cromosomes, perquè les dues cèl•lules filles tinguin la mateixa informació que la cèl•lula original. Però la maquinària que copia els cromosomes tenen problemes quan arriben al final del DNA. Sempre es deixen un tros. Això seria greu si no fos perquè els nostres cromosomes vénen, de sèrie, amb unes repeticions “inútils” de lletres en els extrems, que permeten que la fallada de la maquinària “copiadora” no repercuteixi en cap gen important. La mida importa. A més curts els telòmers, més vell ets.

Cromosomes humans... o élfics De Flickr

Recentment, en un article aparegut en Science, i comentat en Nature, s'ha descobert que aquests telòmers es transcriuen, és a dir, es passen a RNA (també comentat a les anteriors entrades: Ortografia cel·lular i Això sí és una foto amb macro). De moment no sembla que aquest RNA arribi a codificar per a cap proteïna. Però el fet que els telòmers generin RNA, el qual es queda en ells, sembla una notícia suficientment sorprenent com per a esperar qualsevol cosa.

Suposo que hi haurà qui s'estarà preguntant: I els fills? Cada generació d'humans els tenim més curts? Doncs no. En les cèl•lules que formaran els gàmetes (òvuls i espermatozoides) tenim una enzima, la telomerasa, que s'encarrega de mantenir els telòmers intactes. Hi ha altres cèl•lules que presumeixen de telomerasa: les cèl•lules mare (que la utilitzen per a poder seguir replicant-se) i algunes cèl•lules tumorales (a les quals li serveixen per a la mateixa funció). És per això que els autors han pogut posar la paraula màgica “càncer” en el seu article.

Però tornem a Tolkien, aquest gran biòleg molecular. Els elfs són immortals perquè tenen telomerasa en totes les seves cèl•lules, no obstant això no desenvolupen tumors. Mmmm. Algú té algun cultiu de cèl•lules èlfiques (les quals serien extremadament fàcils de conrear, ja estan immortalitzades)?
Però Elrond i Arwen són mig-elfs. Cap problema. Els mig-elfs, segons Tolkien, poden escollir entre ser mortals o immortals. És a dir, un control conscient de l'activació de la telomerasa. Un fenòmen molecularment interessant Encara hi ha més. Elrond és molt, però que molt vell (va triar activar telomerasa), però va tenir un germà bessó, Èlros, que va decidir inactivar telomerasa (va triar humà), i es va convertir en el primer rei de Númenor. Els reis de Númenor sempre eren més longeus que els humans plebeus (herència d'Elros), però anaven perdent aquesta longevitat amb el pas dels anys. El creuament amb gent amb telomerasa humana, va anar diluint el component de “molta telomerasa” codificat en el genoma èlfic. Però, quan Arwen es va creuar amb Aragorn, es pressuposa que els seus fills tornaran a ser més longeus? Podran triar inmortalidad? A partir de quina generació deixen de poder decidir entre esglai i mort? És una pregunta estúpida? Com preguntar, per exemple, fins quina generació o relació de parentiu es considera a un Borbó creditor dels espanyols?