Et talles els telòmers o… te'ls deixes llargs?

Segons el relat èpic que ens va brindar en Salva fa algun temps en «Telòmers útils. Elfs immortals» aquesta podria ser una pregunta típica en un bar regentat per criatures èlfiques. En aquest relat ens parlava de la importància que tenen els telòmers per a mantenir la integritat dels nostres cromosomes i, per extensió, del nostre ADN. També ens va explicar que existeix un enzim denominat telomerasa que pot afegir nous telòmers a l'extrem dels nostres cromosomes i d'aquesta manera evitar que aquests «s'acabin». Però, per què és important que els telòmers no s'acabin? Senzillament són com una mena de rellotge molecular, quan els telòmers s'acaben, la cèl•lula perd la seva capacitat de divisió i entra en una fase que es denomina senescència que acabarà amb la seva mort.

Desgraciadament, a diferència dels elfs, els humans no podem triar entre activar o no la nostra telomerasa, això vol dir que amb els anys i a mesura que les nostres cèl•lules es van dividint, els telòmers es van escurçant i anem perdent la capacitat de regenerar els nostres teixits. Què hi farem! Ningú s’escapa de l'envelliment.

Un qüestió molt interessant dels telòmers és que s'han observat diferències en la seva longitud en funció dels individus. Vaja, que hi ha persones que tenen els telòmers més llargs que d’altres. Interessant, veritat? Jo els vull tenir llargs. D'això justament parla un article que es va publicar al setembre en el Human Molecular Genetics. Com apunten els autors, es coneixen molt pocs factors que expliquin les diferències observades en la longitud dels telòmers. Per aquest motiu, han realitzat un estudi estadístic amb unes 2500 persones per a analitzar quins factors poden estar implicats.

Gràcies a que la població analitzada és relativament gran han pogut treure conclusions molt interessants. En primer lloc i com sembla bastant clar, el factor més important que afecta a la longitud dels telòmers és l'edat: a major edat, telòmers més curts. Però, sens dubte, el descobriment més sorprenent és que el segon factor en importància que afecta als telòmers és l'edat del pare. Però cal fer un aclariment: quanta més edat té l'home en el moment de la concepció, més llargs seran els telòmers de la seva descendencia! Com és possible? No havíem dit que a més edat, telòmers més curts? Per què quan augmenta l'edat del pare, augmenta la longitud dels telòmers de la seva descendència?

M'agradaria saber com de llargs té els telòmers (de Flickr)

Com ja apuntava en Salva, les cèl•lules que s'encarreguen de produir els gàmetes presenten telomerasa per a evitar que amb el pas de les generacions es vagi reduint la longitud dels telòmers. S'ha observat que la longitud dels telòmers dels espermatozoides augmenta amb l'edat i el motiu és probablement l'acció constant de la telomerasa al llarg de la vida de l'individu que no només manté el nombre inicial de telòmers sinó que afegeix noves repeticions. Segons aquest estudi, per cada any del pare, s'observa un increment de 17 parells de bases en els telòmers dels seus fills.

Com indiquen els autors, la interacció entre l'herència i l'edat del pare en el moment de la concepció és molt peculiar: encara que no hagi cap determinant genètic en el pare, l'edat del pare queda marcada en el perfil genètic de la seva descendència que podrà transmetre'l posteriorment a les futures generacions.

També conclouen que en aquest cas l'edat de la mare no sembla tenir cap influència. Després de saber tot això ara entenc molt millor l'afició que tenen algunes dones joves i belles de casar-se amb homes d’edat, molta gent diu que és pels diners, ara ja sé que ho fan pels seus telòmers.