Mirar a ADSADN Mirar a Google

28/12/07

Per què ens agraden les bromes?

28 de desembre, segons la nostra tradició catòlica-apostòlica-romana, Dia dels Innocents, en què conmemorem gastant-nos bromes la matança per part d'Herodes de tots els infants nascuts feia poc. Com a broma, no va estar gens malament.

Sigui avui, o un altre dia concret (Fool's day), o senzillament perquè som uns cabronassos, ens agrada fer bromes als altres. Per què? Una possible explicació la tenim en el nostre retard en el desenvolupament.

Quan pensem en l'efecte de les mutacions en els organismes ens venen a la ment (raigs òptics i factors de curació a part), colls que s'allarguen (girafes), potes que s'escurcen (serps), plomes que apareixen, aletes que es modifiquen, etc... Canvis en mides i formes de parts del cos. Però les mutacions també poden afectar altres magnituds, com quan triga a desenvolupar-se. Hi ha mutacions que controlen l'escala temporal del desenvolupament.

Una mutació pot fer que un animal que trigava 4 anys en desenvolupar-se, en trigui 1 (serà més petit), o 16 (serà més gran). Però també pot fer que l'animal segueixi sent una cria o larva tota la seva vida, desenvolupant la capacitat reproductora durant aquesta fase "infantil" que ara dura tota la seva existència.

L'axolote (el bitxo del vide d'adalt) n'és un exemple. Podem veure com l'adult d'aquest amfibi manté característiques de l'estat larvari d'altres amfibis.

Nosaltres mateixos en som un altre exemple. En algun moment de l'evolució vam patir mutacions que feien que el nostre estat "infantil" s'anés allargant fins que ens vem convertir en els cries de simi hiperdesenvolupades que som. Això explica per què les cries de ximpanzé ens semblen més "humanes" i perquè els humans més vells, més arrugats, s'assemblen més als ximpanzés adults. És broma.

També explica perquè continuem sent tant curiosos, cabuts, capritxosos, malcarats, graciosos, conyons i perquè tants poetes s'han perdut cercant l'adult que mai arribarem a ser. I això no és broma.


Altres entrades relacionades: De gossos i homes

Cap comentari: