Mirar a ADSADN Mirar a Google

17/10/07

Els secrets del te

Diu la llegenda que el te va ser descobert a la Xina l'any 2500 a. de C. per l'emperador Sheng Nung. Sembla ser que aquest emperador era bastant escrupolós i tenia per costum bullir l'aigua que bevia. Un dia que es trobava descansant sota un arbre, el vent va fer caure unes estranyes fulles en l'aigua que els seus súbdits bullien per a ell. Ple de curiositat va decidir provar aquesta aigua que s'havia tornat una mica fosca. Així va néixer la infusió de te. Posteriorment, el costum xinès de beure te va ser exportat a gairebé tots els racons del món. En Japó es va fer tan popular que es va convertir en l'eix central d'un ritual social i estètic conegut com la cerimònia del te. I qui no ha sentit parlar del famós te que tots els britànics prenen a les cinc de la tarda?

Però, quins secrets amaga aquesta beguda que es consumeix des de fa més de 4000 anys? Suposo que tothom haurà sentit parlar de la teïna. La teïna és, en realitat, el mateix que la cafeïna i és una substància de tipus alcaloide que resulta estimulant. Però no és de la teïna del que us volia parlar. He volgut fer esmena d'aquest compost perquè no es confongui amb altra substància molt més interessant que es troba al te: la teanina.

De Flickr

La teanina és un aminoàcid que presenta una propietat molt inusual: és capaç d'atravessar la barrera hematoencefàlica. La barrera hematoencefàlica és un sistema de protecció que té el nostre sistema nerviós per a evitar que substàncies que puguin ser tòxiques entrin en contacte amb les neurones i les danyin. El fet que la teanina sigui capaç d'atravessar aquesta barrera no sembla perillós ni nociu, sinó tot el contrari. O almenys això és el que van demostrar un grup d'investigadors japonesos en un estudi. Segons aquest treball que es va realitzar en jerbus, la teanina va ser capaç de prevenir la mort neuronal d'una regió del cervell dels animals després d'un episodi d'isquèmia. La isquèmia és la falta de circulació sanguinia en una zona concreta de l'organisme que sol tenir efectes negatius a causa de la manca d'oxigen.

Tot i així, la curiositat d'aquests investigadors per aquest compost no va acabar aquí i han continuat treballant per intentar esclarir quins són els mecanismes implicats en l'efecte neuroprotector de la teanina. En un altre article publicat recentment en la seva versió electrònica relacionen l'efecte neuroprotector de la teanina amb els receptors de l'àcid gamma aminobutíric (GABA), un neurotransmisor del sistema nerviós central. En aquest estudi van observar que els efectes neuroprotectors de la teanina enfront de la isquèmia es revertien quan s'administrava juntament amb una substància capaç de bloquejar els receptors GABA. Aquest fet indica que aquests receptors segurament estan implicats en l'efecte neuroprotector de la teanina encara que el mecanisme exacte encara no està clar.

Desafortunadament, els efectes de la teanina únicament es van observar quan es va administrar abans de produir-se l'episodi d'isquèmia. Quan es va administrar posteriorment no es va observar cap efecte beneficiós enfront la mort neuronal.

Si és que ja ho deien les nostres àvies, més val prevenir que guarir. No sé vosaltres, però jo vaig a prendre un te encara que no siguin les cinc.

2 comentaris:

Quim ha dit...

Molt interessant l'article!
Vet aquí un aminoàcid del que no havia sentit a parlar mai!!!
D'altra banda, Us heu fixat que existeix una mena de "selecció natural" per als bons hàbits? Totes aquestes coses mil.lenàries, quan les analitzen científics, resulta que són bones (fetes amb moderació, clar). Ara que, no sé que passa, però els articles que defensen el vi els fem a Espanya, França i Califòrnia, i els que parlen bé del te es fan al japó... Vamos, que cadascú es mira el melic, no?

Verónica ha dit...

La veritat és que a mi també em va sorprendre quan vaig trobar l´article gairebé de casualitat. I em sorprén que cap marca comercial no hagi intentat aprofitar-se de la teanina per vendre més te.