Un arbre una mica maquiavèl·lic

Al revers de les fulles del camforer (Cinnamomum camphora) s’hi observen unes cavitats microscòpiques a l’axil·la d’alguns nervis. Aquestes cavitats són habitades per diversos organismes, normalment artròpodes, i com que són com una caseta per a ells, es coneixen amb el nom de domacis (del llatí domus, casa). Fins ara, s’explicava l’existència dels domacis perquè allotjaven organismes directament beneficiosos per la planta, com ara depredadors d’herbívors o consumidors de fongs perjudicials per a la planta hoste. No obstant, en els domacis més petits de les fulles del camforer s’hi ha observat uns àcars de la família Eriophyidae que s’alimenten de la mateixa fulla. Vaja, que mosseguen sense cap mena de vergonya la mà que els dóna de menjar!

Les fulles d'un camforer, de Flickr

Astushi Kasai i companyia van detectar que a les fulles de camforer amb domacis habitats per aquest àcar desagraït (herbívor tou, des d’ara), la incidència d’un altre àcar de la mateixa família però molt més agressiu (herbívor plaga) era molt menor. A més, van constatar que per les fulles hi voltava un tercer àcar, aquest de la família Phitoseyidae, que s’alimentava dels dos àcars herbívors. Els petits domacis servien a alguns dels herbívors tous per protegir-se de la seva predació, però res no protegia els herbívors plaga.

Mitjançant una adaptació del model de Lotka-Volterra, se sap que un sistema format per un depredador que s’alimenta sobre dues preses diferents va inexorablement cap a un estat en què una de les dues preses és exterminada i l’altra es manté. Quina de les dues es manté? Doncs aquella que s’alimenti més activament i es reprodueixi més ràpid en relació amb la velocitat amb que sigui depredada. El fenomen es coneix en ecologia com competència aparent entre les preses, i crec que expressa bastant bé el fet: les dues preses no tenen cap interacció física però la que quedi enrere ja es pot anar acomiadant.

Norio Yamamura demostra al número de juny de 2007 d’Ecology que pot ser beneficiós per al camforer “ajudar” els herbívors tous en aquesta competència aparent, tot posant-los casetes. Només cal que els costos de mantenir els domacis i suportar el consum de fulla que facin els herbívors tous siguin menors que els de suportar el consum que en farien els herbívors plaga. Yamamura demostra a més que aquesta condició s’assegura quan l’herbívor tou és més bon farratge per al depredador que l’herbívor plaga. En aquestes condicions podem parlar d'una relació de mutualisme a tres nivells entre l'arbre, l'herbívor tou i el depredador, ja que tots tres en surten beneficiats.

Yamamura considera que aquest model pot ser evolutivament estable i aplicable a molts altres casos. Jo crec que és un bon exemple per veure com la multiplicitat de relacions que s'estableixen en un ecosistema poden originar propietats i dinàmiques complexes.