Les lliçons del sushi

Una de les coses més desagradables que et pots trobar quan vas a la platja i et tires a l'aigua, a part de les meduses, són les algues. Si bé és cert que n'hi ha de més o menys enganxifoses, de més o menys filamentoses i de més o menys consistents, en general són unes companyes de bany força molestes. En canvi sí que són apreciades a la cuina, on una de els seves aplicacions més de moda és l'elaboració de sushi.

Existeixen, però, altres algues que no podem veure a ull nu, i un exemple n'és la Chlamydomonas reinhardtii, una petita alga verda unicel·lular que medeix 10 micròmetres (és a dir, 0.01 mil·límetres o, el que és el mateix, una centena part de mil·límetre) que els científics utilitzen per estudiar la fotosíntesi en les cèl·lules eucariotes. El que aquesta alga minúscula segurament no es podia imaginar és que la setmana passada saltaria a la fama convertint-se en la protagonista d'un article a Science.

Chlamydomonas (flickr)

Una de les gràcies de la Chlamydomonas és que va divergir de les plantes terrestres i dels seus familiars més propers fa uns mil milions d'anys (el que en anglès correspon a un bilió d'anys, però no per nosaltres!), després que les plantes se separessin dels animals. És a dir, fa mil milions d'anys va viure un organisme que va deixar dos tipus de descendents: els que s'acabarien convertint en les algues verdes, la família de la Chlamydomonas, i els que s'acabarien convertint en les plantes terrestres, com els pins o els geranis; i abans d'això, fa uns 1.600 milions d'anys, un altre organisme havia estat el pare tant de l'ancestre comú dels animals com del de les plantes. La importància de la nostra petita alga dins aquest esquema és que, utilitzant la tècnica de la genòmica comparada, s'han pogut identificar gens que ja es trobaven en el darrer avantpassat comú entre plantes i animals.

Però espera, estàs anant massa de pressa! Què és la genòmica comparada? Bé, la genòmica comparada és quelcom molt fàcil d'explicar, però més difícil de portar a la pràctica. Imaginem que donem una paraula molt llarga a dues persones (no cal que tingui sentit, així és més fàcil), i els diem que formin una nova paraula canviant només una lletra. Un cop l'han formada, han de passar aquesta nova paraula a dues persones més, que han de fer el mateix, i així successivament. Si això ho fem amb una paraula prou llarga, quan recollim les paraules de les darreres persones podrem comparar-les i veure que, si bé totes són lleugerament diferents, provenen d'una mateixa paraula inicial. I què té a veure això amb la genòmica? Doncs bé, en aquest cas, la paraula que proposem és un gen, i qui la proposa és l'ancestre comú. Els primers a rebre-la per poder modificar-la serien, en nostre cas, els seus dos descendents, els avantpassats de les plantes i els animals, i cadascun d'aquests avantpassats la donaria als seus dos fills, fins que al final podríem llegir com és ara aquest gen en les plantes i animals que trobem avui en dia. Però atenció! Nosaltres només podem conèixer aquestes paraules finals, que a més estan barrejades entre moltes altres que han aparegut al llarg del temps. Així doncs, el que fa la genòmica comparada és posar de costat el genoma de les espècies que trobem avui en dia i intentar identificar aquelles paraules (o gens) que són derivacions d'una mateixa paraula ancestral.

En aquest estudi el que s'ha fet ha estat seqüenciar el genoma de la Chlamydomonas, identificar els gens que corresponen a proteïnes i després buscar coincidències amb el genoma i el proteoma (conjunt de proteïnes) d'algunes plantes i animals, com els éssers humans o l'Arabidopsis Thaliana, una planta molt utilitzada en genètica. Amb això han pogut identificar grups de proteïnes comunes tant a Chlamydomonas com a animals i plantes, però també famílies de gens que només es troben en Chlamydomonas i animals o en Chlamydomonas i plantes, i per tant ara tenim molta més informació sobre com podia haver estat el nostre avantpassat comú amb les plantes.

Així doncs a partir d'ara, abans de posar-vos una altra peça de sushi a la boca, penseu com quelcom tan poca-cosa com l'alga que recobreix l'arròs pot donar-nos lliçons sobre el nostre passat!