Mirar a ADSADN Mirar a Google

19/10/07

Mosquites alterades

De com l'estudi de les proteïnes accessòries masculines, determinants del comportament post-coital de les mosquites, pot influir sobre la vida de centenars de milions de persones.

La malària és la principal malaltia debilitant del planeta. Afecta a més de 200 milions de persones (30 cops la població de Catalunya). Està causada per un paràsit amb un cicle de vida dels més complexes (com podeu veure en el vídeo). El vector del paràsit, l'animal que la transmet a l'home, és un mosquit denominat Anopheles. De fet, són les "mosquites" Anopheles, ja que els mascles es dediquen a beure sucs vegetals.

Els petits paràsits són absorbits d'una persona infectada per la sang. En l'estómac del mosquit es reproduiran i migrarán fins les seves glándulas salivars, on esperaran que la femella piqui a un altre humà, per a infectar-lo. En l'humà, el paràsit atacarà els glòbuls vermells, entrant en ells, creixent i rebentant-los. Això causa gran debilitat i altes febres cíclicas. No és una malaltia agradable, i causa enormes quantitats de morts.



L'estudi dels mosquits Anopheles és de vital importància per a intentar atacar al vector de la malària. És important, per exemple, l'estudi del comportament sexual d'aquests mosquits, doncs és després de la cópula amb el mascle que la femella necessita omplir-se de sang per a alimentar els ous que produirà. Els mascles posseeixen unes glándulas masculines accessòries que generen una gran quantitat de proteïnes reproductores (denominades Acps, de Accessory Proteins) les quals no només controlen la fertilitat masculina sinó que determinen el comportament post-coital de la femella (la cigarreta, el girar-se en el llit, l'anar a xuclar sang,...). En un article aparegut en el PNAS del 9 d'octubre, es realitza un estudi del genoma de l'Anopheles descrivint-se... 46 proteïnes! expressades en les glándulas accessòries. La infinita complexitat del comportament de les femelles és deguda als mascles. En mosquits. No sé si hi ha homòlegs d'aquests gens per a humans...

Tampoc vull saber on tinc les glándulas accessòries.

Cap comentari: