Les cèl•lules canceroses són dolentes… Do-len-tes. Són cèl•lules del nostre propi cos que es salten a la lleugera les ordres que li arriben des de dintre i des de fora intentant que segueixin sent… cèl•lules normals!. Però alguna cosa falla a la cadena de comandament i decideixen duplicar-se a la valenta. I si de cadascuna en surten duess, d'aquestes, quatre, i d'aquestes, vuit, setze, etc? En fi, un munt de cèl•lules creixent descontrolades. Però el pitjor ve quan les cèl•lules salten la barrera on estan creixent. A veure. Sou cèl•lules actives i en constant divisió (avís per al cercador del govern, no parlem de grups terroristes… tot i que gairebé), d'acord, però hauríeu de seguir sent cèl•lules de pulmó (per exemple) i romandre en el pulmó. Quan les cèl•lules s’“escapen” de l'òrgan on es trobaven, comencen els problemes. Ja hem entrat en la metàstasi. Si una cèl•lula ha pogut derruir la barrera del seu òrgan, poques coses els impedeixen ja arribar a uns altres i “colonizarlos”. I aquí ja no hi ha broma que valgui.
Les cèl•lules mare són bones… bo-nes. Serveixen per a regenerar teixits, potser puguin generar òrgans per a transplantaments (recomano el llibre Òrgans a la Carta, de David Bueno), guarint diabetis i altres malalties i lesions greus. Són un dels futurs de la medicina. Per molt que sentin calfreds per sota la sotana alguns polític “experts” en el tema.
Fins a aquí tot el món d'acord. O no? En un article aparegut en Nature el 4 d'Octubre, Robert A. Weinberg i els seus col•laboradors, han descobert que certes cèl•lules mare procedents de la medul•la òssia migren fins a tumors de mama i augmenten la virulència d'aquests. És a dir, els tornen més metastàtics: els donen l'empempta perquè puguin abandonar el teixit i es dispersin pel cos.
Són llavors les cèl•lules mare dolentes? Sembla ser que en presència de determinats càncers, certes cèl•lules mare que ja estan en el nostre cos des que naixem, ajuden a la mala progressió associada al càncer. Però no confonguem els termes, és una situació anòmala (el càncer) la qual altera el funcionament del cos, incloent les cèl•lules mare. En aquest cas en concret, la cooperació d'un determinat tipus de cèl•lules mare amb les canceroses és la que agreuja el problema. Però no per això cal deixar d'usar tractaments amb cèl•lules mare! En determinades situacions, administrar insulina a un pacient pot ser molt, molt contraproduent, i malgrat això, la insulina continua considerada com una fita bàsica en la medicina, per permetre la vida normal a milions de diabètics. I a ningú se li acut prohibir-la. Encara que no es citi en textos sagrats.
Les cèl•lules mare són bones… bo-nes. Serveixen per a regenerar teixits, potser puguin generar òrgans per a transplantaments (recomano el llibre Òrgans a la Carta, de David Bueno), guarint diabetis i altres malalties i lesions greus. Són un dels futurs de la medicina. Per molt que sentin calfreds per sota la sotana alguns polític “experts” en el tema.
Fins a aquí tot el món d'acord. O no? En un article aparegut en Nature el 4 d'Octubre, Robert A. Weinberg i els seus col•laboradors, han descobert que certes cèl•lules mare procedents de la medul•la òssia migren fins a tumors de mama i augmenten la virulència d'aquests. És a dir, els tornen més metastàtics: els donen l'empempta perquè puguin abandonar el teixit i es dispersin pel cos.
Són llavors les cèl•lules mare dolentes? Sembla ser que en presència de determinats càncers, certes cèl•lules mare que ja estan en el nostre cos des que naixem, ajuden a la mala progressió associada al càncer. Però no confonguem els termes, és una situació anòmala (el càncer) la qual altera el funcionament del cos, incloent les cèl•lules mare. En aquest cas en concret, la cooperació d'un determinat tipus de cèl•lules mare amb les canceroses és la que agreuja el problema. Però no per això cal deixar d'usar tractaments amb cèl•lules mare! En determinades situacions, administrar insulina a un pacient pot ser molt, molt contraproduent, i malgrat això, la insulina continua considerada com una fita bàsica en la medicina, per permetre la vida normal a milions de diabètics. I a ningú se li acut prohibir-la. Encara que no es citi en textos sagrats.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada