Mirar a ADSADN Mirar a Google

29/10/07

Ser o no ser... pèl-roig

Un dels trets més obvis que diferencia les persones és el color de la pell, juntament amb el dels ulls i els cabells. És ben evident que la nostra pell pot anar des de la pal•lidesa característica del nord d’Europa fins al negre de l’Àfrica Sub-Sahariana passant per un ampli ventall de tonalitats. Malauradament, aquesta gamma cromàtica ha servit en ocasions per discriminar els qui no són com nosaltres bo i classificant-nos en races, un concepte que, com veurem en algun post futur, és erroni aplicar als éssers humans (de moment, us deixo amb un llibre: El color sota la pell, de C. Lalueza).

Diferents colors de pell (de flickr)

El color de la pell depèn de la quantitat de melanina que sintetitzem. La melanina és un pigment produït per unes cèl•lules especials, els melanòcits, que es troben a les capes profundes de la pell, i al contrari del que ens pugui semblar totes les persones en tenim més o menys el mateix nombre. El que ens fa ser cromàticament tan diferents, doncs, no és el nombre de melanòcits sinó la seva activitat i el tipus de melanina que produeixen: més feomelanina, que té un color rogenc, o més eumelanina, de color marró fosc. Tot i que encara no hem pogut desxifrar completament les bases genètiques del color de la pell cada vegada en tenim més informació, i actualment creiem que tant l’activitat com el tipus de melanina que fabriquen els melanòcits està regulada per uns sis gens. Un d’ells és l’mc1r, que en alguns casos presenta variacions que fan que perdi parcialment o total la seva funció. Quan això passa s’altera l’equilibri entre la síntesi d’eumelanina i de feomelanina i el resultat final és un individu pèl-roig, amb el seu característic cabell vermellós i la pell pàl•lida.

Un dels darrers treballs publicats relacionats amb el gen mc1r va ser acceptat la setmana passada a Science. La gràcia d’aquest article, en el que han col•laborat universitats catalanes, italianes i alemanyes, és que no ha estat fet sobre humans moderns sinó que s’ha treballat amb les restes d’un dels nostres cosins més propers, els Neandertals. L’Homo Nearthendalensis va aparèixer a Euràsia fa uns 400.000 anys i hi va viure fins fa 28.000 anys, el que vol dir que va conviure amb la nostra espècie, l’Homo Sapiens. Els Neandertals tenien aproximadament la mateixa alçada que nosaltres i el seu cos era més robust, però els principals trets que els diferenciaven de nosaltres es trobaven al seu crani que, entre d’altres coses, tenia una capacitat d’entre 1200-1750 centímetres cúbics, major que el nostre.

En aquest estudi s’ha aconseguit seqüenciar una fragment de 128 parells de bases (és a dir, de 128 “lletres”) del gen mc1r en dos individus, un del jaciment de Monti Lessini, a Itàlia, i un altre de El Sidrón, a Espanya, i han trobat que en la posició 919 del gen (la posició es compta a partir del principi del gen humà) hi ha un canvi d’una A per una G. Quan es treballa amb ADN antic, com és el dels Neandertals, els investigadors han d’estar molt segurs que els resultats que obtenen no es deuen a la contaminació de la mostra o a un error experimental, i per aquest motiu els autors d’aquest treball van obtenir les seqüències neandertals de manera independent en dos tres laboratoris diferents i van buscar aquesta nova variant en totes les persones que van participar en les excavacions i en una col•lecció de més de 1000 mostres pertanyents a individus de tot el món. Com que els resultats obtinguts en els dos laboratoris van ser els mateixos i a més a més no van poder trobar aquest canvi en els humans moderns, van poder estar raonablement segurs que no es tracta d’una contaminació. Així doncs, van estudiar aquest canvi d’A a G i van veure que el seu efecte era una reducció en l’activitat de la proteïna codificada pel gen mc1r, el que en els humans moderns s’associa a ser pèl-roig.

Aquest, però, no ha estat l’únic treball fet sobre el gen mc1r en ADN antic. El 29 d’octubre juny del 2006 alguns dels mateixos autors que han treballat en el gen neandertal van publicar un altre article a Science on estudiaven l’mc1r obtingut d’un os de mamut trobat a Sibèria, i també hi van trobar una variant que en reduïa l’activitat.

Sabrem algun dia de quin color era la pell dels dinosaures, per exemple? Ara sembla impossible, però qui hagués pogut pensar fa 10 anys que al 2007 afirmaríem que hi havia mamuts i homes de Neandertal amb el pèl rogenc?

4 comentaris:

Miki ha dit...

Suposo doncs que la gent que tenim pigues són causa també d'aquest desequilibri (o d'algun semblant)? En el meu cas no són tan marcades ni tinc la pell tant blanca com la majoria de pel-roig però també en tinc per tot el cos, i tot i ser castany de cabell quan em creix la barba fa uns "reflexes" de color de coure que deu ni do jejeje.

Anna ha dit...

uf, quin mal als ulls sentir la paraula desequilibri! ser pèl-roig, ros o morè no és en cap cas un desequilibri, no és pas cap malaltia sinó que forma part de la variació normal entre humans! Suposo que la culpa d'aquest tipus de concepció és de les pel·lícules, en les que sembla que un mutant hagi de ser un monstre horrible o algú amb superpoders. Però tots ho sóm, de mutants! i aquest n'és un exemple: segon quina variant genètica tenim som d'una manera o d'una altra.

En el cas de les pigues, aquestes són acumulacions de melanina i, efectivament, estan relacionades amb el nostre amic mc1r. Així que ja tens un culpable!

Miki ha dit...

Mersi per l'aclariment. Ara ja sé que soc un mutant desequilibrat XD

Así de Natural ha dit...

XD