La miostatina és una factor de creixement. Els factors de creixement actuen sobre el desenvolupament de l'organisme, sigui de forma positiva o negativa. En el cas de la miostatina, la seva funció és la de limitar la quantitat de múscul.
Els primers a detectar els efectes de l'absència de miostatina (tot i que sense saber que es tractava d'això) van ser els ramaders i els criadors de gossos. En tots dos oficis existeix la pràctica habitual de creuar de forma selectiva els individus, tractant de potenciar determinades qualitats. En tots dos casos, per atzar, es van obtenir exemplars amb musculatures exageradament desenvolupades. Més endavant, es va descobrir que aquests exemplars amb extra de musculatura presentaven una mutació en un dels seus 2 gens per a la miostatina. En els caosos més espectaculars, va veure's que eren les 2 versions del gen les que estaven afectades.
Pel que fa als humans, només una família alemanya va presentar alguna alteració en els seus gens per a la miostatina i, en particular, el fill era homozigot per a la mutació del gen. Curiosament, tant ell com la seva mare es van dedicar a la competició esportiva, treient partit de l'extraordinària musculatura que ambdós presentaven.
- Vistes les dades dereivades de l'experiència amb animals, més els escasses (tot i que reveladores) dades que tenim sobre humans, podem orientar l'investigació sobre el rol de la miostatina cap a les possibilitats pal.liatives i/o curatives que pogués oferir una supressió controlada de la miostatina en aquelles malalties amb una pèrdua incapacitant de massa muscular (miastènia, atròfies, distròfies). Cap a aquest fi s'estan dirigint els esforços.
- Cal mantenir una actitud vigilant sobre els mals usos que s'intueixen (i que es comencen ja a detectar) sobre la potencial manipulació de la miostatina amb fins d'alta competició. (Si Pierre de Coubertin aixequés el cap...)
18/10/07
La miostatina i l'esport d'elit
Exemplars "Double Muscle", amb defectes en l'expressió de la Miostatina. De Flickr
Amb aquestes dades sobre la taula, l'horitzó que actualment ens presenta Se-jin Lee, de la John Hopkins University, en el seu article publicat a Trends in Genetics (Volume, 23, Issue 10, October 2007, Pages 475-477) es podria resumir en dues vertents:Publicat per Quim ADSADN a les 14:58
Etiquetes: Actualitat, Biologia molecular
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada