La lletra... amb emocions entra!

Qui no ha tingut un ensurt que li ha quedat gravat al cervell? No tenim de vegades la sensació que els nostres records sobre moments intensos romanen al nostre cap de forma particularment nítida? De fet... no recordem millor la roba que portàvem el dia que vam patir un accident que la que portàvem dimarts passat? Si això és cert, per quina rao Succeeix?

Doncs sapigueu que existeixen raons que fan d’aquesta característica una cosa útil. El fet que els mecanismes que es desencadenen quan una cosa ens impressiona activin també els circuits neuronals implicats en la memòria i l’aprenentatge fa que no oblidem les circumstàncies en què s’ha produït l’esmentada situació “intensa”.
Sembla evolutivament interessant recordar, per exemple, el lloc on vas ser atacat per un depredador per tal de no acostar-t’hi mai més, no?
En qualsevol cas, però, quin és el mecanisme mitjançant el qual s’acoblen tots dos fenòmens (aprenentatge- emoció)?

En el darrer número de la revista Cell, un equip d’investigadors s’endinsa en aquest terreny i estableix el rol de la norepinefrina (un equivalent cerebral a l’adrenalina que, al igual que aquesta, es produeix en situacions d’excitació emocional) en els circuits de l’aprenentatge i la memòria. En concret, la norepinefrina indueix canvis en els receptors de glutamat (un aminoàcid que actua com a neurotransmissor) relacionats amb la potenciació a llarg termini (LTP), mecanisme bàsic de la memòria i l’aprenentatge.

Aquest col.lega aprendrà la mar de bé (si sobreviu, clar...) de Flickr

Per entendre’ns, un ensurt o qualsevol altra impressió forta activa en el nostre cervell respostes d’alerta, però també connecta una mena de “gravadora cerebral” que enregistra els detalls que rodegen la situació.

Ara em pregunto... Per a quan les classes de matemàtiques a dalt del Dragon Khan ?