Astèrix a Babel

Tot just al principi de la pel·lícula Astèrix el Gal, l’Astèrix ens saluda en català, castellà, anglès, francès, japonès i una pila d’idiomes diferents. I és que, de fet, l’Astèrix i els seus col·legues gals, tot i viure en un petit poblet aïllat per l’invasor, parlen un munt d’idiomes: les seves aventures han estat traduïdes a més de 100 llengües diferents. La culpa d’això és, segons la tradició bíblica, de Déu. Al principi dels temps tota la humanitat parlava el mateix idioma i, per tant, ens enteníem perfectament uns amb els altres. De tan bé que ens enteníem vam decidir construir una torre que arribés dalt del cel a les planures de Shinar, i això –no em pregunteu per què, tot i que diuen que ho va considerar un arrogància- no li va agradar gens al nostre creador, que va decidir confondre les llengües i complicar considerablement la comunicació entre les persones.

Astèrix (imatge de flickr)

La majoria de les llengües que es parlen a Europa avui dia –amb algunes excepcions com el Basc- deriven d’un idioma molt més antic, l’Indo-Europeu. Tot i que hi ha diverses hipòtesis sobre l’origen i expansió de l’Indo-Europeu, basades no només en la lingüística sinó també en les proves aportades per disciplines com l’arqueologia o la genètica, sembla que aquesta llengua va expandir-se per Europa i el sud d’Àsia i va donar lloc a les principals sub-famílies lingüístiques presents avui en dia en aquests territoris. Dintre d’aquests sub-famílies, per exemple, trobem la Germànica, la Cèltica o la més propera a nosaltres, la Itàlica, que inclou les llengües romàniques.

Els idiomes que parlem avui dia, però, tenen poca semblança amb l’Indo-Europeu. Això passa perquè les llengües, com els éssers vius, també evolucionen al llarg del temps. La diferència entre uns i les altres és que les darreres ho fan molt més de pressa, i per tant costa molt més identificar les relacions entre elles. Així doncs, com s’ho fan els lingüistes? Bé, per començar, hi ha paraules que són molt modernes, i aquestes ja es descarten perquè no serveixen per buscar relacions antigues. Per altre costat hi ha paraules, com per exemple les que utilitzem per anomenar els números, que tenen arrels molt més antigues i ens permeten establir relacions entre els idiomes. Aquestes paraules, que tenen un significat semblant però també es pronuncien de manera semblant s’anomenen cognats. Com menys temps hagi passat entre la diversificació de les llengües molt més fàcil és trobar cognats: hi ha moltes paraules que s’assemblen entre les diferents llengües romàniques, però és molt més difícil trobar paraules que ens indiquin un origen comú entre el català i el nepalès.

Aquesta setmana, Nature ha publicat dos articles que ens parlen de l’evolució del llenguatge. En el primer han intentat esbrinar perquè algunes paraules evolucionen molt més ràpid que les altres, i per fer-ho han comparat les taxes d’evolució de 200 paraules en 87 llengües derivades de l’Indo-Europeu. El resultat d’aquesta comparació ha estat que el factor determinant en la velocitat amb què es modifiquen les paraules és la freqüència amb què s’utilitzen: com més ús se’n fa, més a poc a poc canvien.

L’altre estudi es dedica a investigar com canvien les normes internes que regeixen els idiomes analitzant com s’han regularitzat els verbs anglesos durant els darrers 1200 anys. Com en el cas anterior, han vist que com menys s’utilitza un verb més fàcil és que es regularitzi. Ells, a més a més, ens fan una predicció: el proper verb anglès a regularitzar-se serà el verb wed (casar).

Però si us costa aprendre idiomes, no cal que patiu més. Per poder tornar a entendre qualsevol llengua en la que us puguin parlar, només heu de trobar el Peix de Babel. Per més indicacions, pregunteu a l’autoestopista galàctic.