Mirar a ADSADN Mirar a Google

17/11/07

Amb vistes al futur

Pots demanar un pot de banderilles en mig de la nit, posar-te samarretes ajustades i lluir panxa, et deixen seure al transport públic, deixes de ser culpables de tots els teus canvis d’humor per que passin a ser-ho les teves hormones… En fí, que tots et dispensen cures i mostres d’afecte. Decididament, les embarassades són un dels colectius que més atencions reb. Fins ara jo pensava que era perquè desperten ternura i certa empatia a la resta de congèneres. Però començo a pensar que potser no tot són gestos altruistes. Potser alguns dels amables senyors que et cedeixen el seient a l’autobús, no ho fa perquè pensi que aguantar l’equilibri amb una motxilla de 8 kilos lligada a la cintura i uns turmells que han doblat el seu perímetre a base de retenir líquids és més dificil del que sembla, sino que ho fa perquè ha llegit l’article publicat aquesta setmana a PloS.

De moment, es coneix bastant poc sobre els efectes en el fetus de l’ambient en el que es mou la mare durant l’embaràs. Sí que coneixem els gravíssims efectes deleteris (és a dir, mortals) que l’estrés matern provoca al desenvolupament del fetus, com ara malformacions estructurals, augment de la freqüència d’abortaments, pes reduït en nèixer i tota una sèrie d’abnormalitats en la conducta. Però, aquest efecte pot donar-se també al revès? Una major activitat tant social como sensorial i motora de la mare pot afavorir el desenvolupament embrionari del seu fill?

Aquesta és la pregunta que s’han fet una investigadors italians, el que els ha portat a estudiar els efectes de l’ambient matern sobre el desenvolupament neuronal del fetus, en concret en el desenvolupament primerenc del sistema visual. Als seus experiments, realitzats en rates, manteníen femelles en gàbies estàndards o bé en unes gàbies més grans, de tres plantes conectades per escales en les que hi havia més d’un recipient amb menjar així com varies rodes giratòries amb les que jugar i objectes diversos distribuits per la gàbia. Claramente, els embrions de les femelles estabulades en les gàbies “de luxe” mostraven un major desenvolupament del sistema visual, detectable tant a nivell funcional com molecular, degut a l’anticipació de processos crítics per la maduració neuronal, com ara la migració de cèlules neuronals progenitores i la mort celular programada.

Així que sembla que el comportament de les futures mares influeix més del que pensem sobre el creixement i desenvolupament dels seus fills. De manera que, tan important com evitar l’estrés durant l’embaràs, és mantenir-se en un ambient estimulant per assegurar un correcte desenvolupament nerviós del fetus.

I jo em pregunto: què passaria si realitzessim l’experiment en humans? Jo sinceramente crec que, si mantinguèssim a les futures mares en apataments tríplexs dotats de tots els detalls per crear un ambient estimulant per elles i totalment lliure d’estrés, podríem donar a llum una generació de petits genis. Només caldria fer la prova. Jo crec que el futur de la nostra espècie bé s’ho mereix, no esteu d’acord?

Cap comentari: