Maleïts mosquits!

Cada dia estem exposats a una multitud d’agents infecciosos. Tot i així, portem a terme les nostres feines diàries sense adonar-nos-en. Només en ocasions molt determinades aquesta exposició acaba conduïnt a un contagi i al desenvolupament d’una malaltia. Si la major part del temps podem portar una vida absolutament normal tot i estar rodejats de patògens és gràcies al nostre sistema immune. El sistema immune és un mecanisme que té l’organisme per defendre’s de les agressions externes. Les cèl.lules del nostre cos tenen la capacitat de detectar la presència de microorganismes patògens, el que dispara tota una complexa cascada de senyalització que condueix a l’alliberación d’agents especialitzats en diverses funcions de defensa. Aquests agents ataquen els organismes patògens i reestableixen el correcte funcionament del nostre cos.

La malaria es una d’aquestes malalties, causada per l’infecció amb el paràsit Plasmodium a través de la picada d’un mosquit. Un cop ha entrat en el nostre organisme, el Plasmodium es dirigeix ràpidament cap al fetge, on s’estableix i prolifera fins desenvolupar fins a 30000 nous plasmodiums. Aquests passaran a la sang on infectaran els glòbuls vermells o eritròcits fins fer-los reventar, el que provoca febres molt altes. La malaria afecta a 200 milions de persones al món cada any.

De flickr.

Però, per què el sistema immune no detecta l’infecció i se’n desfà com fa amb la majoria de patógens? Doncs perquè el Plasmodium pot produir unes proteínes que l’esquiven. En concret, produeix la proteina CS o proteina del circumsporòcit (una de les fases del cicle vital del Plasmodium). La CS es capaç d’inhibir la síntesi proteica als hepatòcits infectats (les cèlulas hepàtiques), de manera que aquestes cèl.lules no poden posar en marxa un dels mecanismes de la resposta immune: la presentació d’antígens.

Gràcies a un treball realitzat per un grup d’investigadors i publicat aquesta setmana a la revista Cell, ara coneixem una mica millor el mecanisme pel qual el Plasmodium pot esquivar la resposta immunològica. Segons els autors de l’estudi, la proteina CS està bloquejant una important via de senyalització que existeix a l’interior de les cèl.lules, la controlada per la proteina NFkB, el que condueix al bloqueig de la expressió dels gens controlats per ella, entre d’altres els gens implicats als processos d’inflamació. CS, a més d’amagar la presència del paràsit a les cèl.lules infectades, també exerceix importants funcions pel seu desenvolupament.


Tot i que a l’actualitat ja existeix una vacuna contra la malaria, els resultats d’aquest i de molts altres estudis contribuiran a millorar la seva efectivitat, ja que, de moment, només és eficaç al 30% dels casos.