La Propina de les Strippers

De tots és ben coneguda la debilitat del gènere masculí (l'heterosexual si més no) per les senyoretes lleugeres de roba (quan encara en duen a sobre) ballant sobre una tarima i generalment orbitant al voltant d'una barra de metall que arriba al sostre.

Doncs heu de saber que a nosaltres, soferts científics, el cruel destí també ens obliga de vegades a anar a aquests llocs a la recerca de respostes. Aquest ha esta el cas de Geoffrey Miller i els seus col.laboradors que van idear un estudi que publica Evolution and Human Behavior (Vol 28, Iss 6, pags 375-381) i per al qual van recopilar les dades facilitades per 18 ballarines de striptease... Podeu imaginar per a què?

No, no us he equivocat de blog, aquí seguim parlant de ciència. El que passa és que, a vegades, la creativitat en el disseny d'experiments és la clau per a poder presentar resultats innovadors. L'experiment de Miller i el seu grup està enquadrat en la recerca d'una resposta a la pregunta: Segueix existint l'estre a l'espècie humana? L'estre es defineix com un augment de la receptivitat, selectivitat i atractiu sexuals que es dóna en les femelles dels mamífers, coincidint amb el seu moment de major fertilitat. Per a molts autors, l'estre ha desaparegut o roman emmascarat a l'espècie humana, perquè la necessitat de parelles estables per cuidar la descendència el va convertir en un fenòmen evolutivament inconvenient.

De Flickr

No obstant, per a estudiar si encara existeix, el plantejament va ser el següent: A cadascuna de les strippers voluntària se li van demanar dades exhaustives sobre els seus cicles menstruals i d'altres qüestions relacionades (ús d'anticonceptius hormonals, etc.). A continuació, i durant 60 dies, les ballarines van facilitar diàriament la informació que concernia al seu moment del clicle i, entre d'altres dades... la xifra de propines que havia aconseguit aquell dia.

Doncs bé, malgrat que encara hi ha molt a discutir sobre el tema, els resultats mostren que les majors propines es van donar en la fase ovulatòria de les ballarines (moment fèrtil), van ser considerablement més baixes en la fase lútia, i encara més baixes en la fase de menstruació. Per contra, aquestes oscil.lacions no es van produir en aquelles ballarines que feien servir anticonceptius hormonals. D'alguna forma, l'atracció dels homes es veia modificada per la fase del cicle que la dona atravessava.

És aquesta la prova de la persistència de l'estre en l'ésser humà? Malgrat que les dades poden semblar revel.ladores, és obvi que qualsevol investigació s'ha d'aprofundir i fer-se de forma molt més extensa.

La qual cosa vol dir que, malauradament, els nostres pobres col.legues es veuran obligats a continuar recollint informació en més clubs de striptease, els pobres...