Ja ho diu la pròpia paraula: cèl.lules mare, perque són capaces de donar vida. I aquí radica el seu gran valor: en la seva capacitat de donar lloc a qualsevol altre tipus cel.lular. Però, per què només les cèl.lules mare tenen aquesta capacitat? Doncs degut a que es mantenen en un estat de desdiferenciació: no són cap tipus cel.lular en concret, de manera que no poden dur a terme funcions específiques, però en canvi, mantenen la capacitat de convertir-se en qualsevol cèl.lula de l’organisme. Són com un comodí cel.lular amb el que podem generar les cèl.lules que necessitem.
El problema d’aquestes cèl.lules és aconseguir-les, ja que, fins al moment, només les podíem obtenir a partir de cèl.lules embrionàries. I aquí és on apareix el problema ètic. Les seves amplíssimes aplicacions terapèutiques en la regeneració d’òrgans són clares, però per molts (la majoria amb sotana), aquestes no compensen les seves implicacions morals. I és que l’obtenció de les cèl.lules mare suposa la destrucció de l’embrió.
Per evitar el debat ètic, alguns investigadors, anant un pas més enllà, s’han centrat en estudiar com obtenir cèl.lules mare a partir de cèl.lules somàtiques (les cèl.lules que conformen el nostre cos a excepció de les cèl.lules sexuals, lleugerament diferents) del nostre organisme adult. I com a resultat d’aquestes investigacions, la prestigiosa revista Science ha publicat aquesta setmana el treball d’un grup d’investigadors en el que mostren com, mitjançant la tècnica de la transferència nuclear en cèl.lules somàtiques han pogut reprogramar cèl.lules somàtiques humanes i convertir-les de nou en cèl.lules mare amb les característiques essencials de les cèl.lules mare embrionàries.
De flickr.
Marejats? No m’extranya. Per a que ens entenem, és com si tinguèssim una enorma peça de marbre. Aquesta peça té multitut de possibilitats ja que, a base de paciència i cisell, podem convertir-la en un David, en un bonic gerro o en un modest cendrer, que és probablement tot el que aconseguiria jo. Els científics dirien que aquesta gran peça de marbre és pluripotent (pot convertir-se en múltiples coses). Però a mesura que anem picant, la peça de marbre original es va diferenciant a una altre cosa i això fa que el número d’objectes que podem crear amb ella es va reduïnt. Un cop hem acabat el procés de diferenciació (o escultura) hem obtingut un meravellós cendrer de marbre. És preciós, útil, elegant i ens soluciona un dels regals de Nadal. Però, i si resulta que la nostre tieta Margalida no volia un útil cendrer sino que preferia un David per col.locar al rebedor? Doncs, per desgràcia de la nostra tieta, resulta que és massa tard, perque un cop acabat el procés de diferenciació ja no podem reconvertir el nostre meravellós cendrer en un David. O això és el que sempre habíem pensat. Aquests nous resultats mostren que aquests científics han sigut capaços de reconvertir modestos cendrers (en aquest cas cèl.lules de pell humana) en grans peces de marbre amb les que tornar a crear tot el que volguem (és a dir, cèl.lules mare pluripotents).
Ciencia ficció? No, ciència biomèdica, però digna del gran Tamariz!!
El problema d’aquestes cèl.lules és aconseguir-les, ja que, fins al moment, només les podíem obtenir a partir de cèl.lules embrionàries. I aquí és on apareix el problema ètic. Les seves amplíssimes aplicacions terapèutiques en la regeneració d’òrgans són clares, però per molts (la majoria amb sotana), aquestes no compensen les seves implicacions morals. I és que l’obtenció de les cèl.lules mare suposa la destrucció de l’embrió.
Per evitar el debat ètic, alguns investigadors, anant un pas més enllà, s’han centrat en estudiar com obtenir cèl.lules mare a partir de cèl.lules somàtiques (les cèl.lules que conformen el nostre cos a excepció de les cèl.lules sexuals, lleugerament diferents) del nostre organisme adult. I com a resultat d’aquestes investigacions, la prestigiosa revista Science ha publicat aquesta setmana el treball d’un grup d’investigadors en el que mostren com, mitjançant la tècnica de la transferència nuclear en cèl.lules somàtiques han pogut reprogramar cèl.lules somàtiques humanes i convertir-les de nou en cèl.lules mare amb les característiques essencials de les cèl.lules mare embrionàries.
De flickr.Marejats? No m’extranya. Per a que ens entenem, és com si tinguèssim una enorma peça de marbre. Aquesta peça té multitut de possibilitats ja que, a base de paciència i cisell, podem convertir-la en un David, en un bonic gerro o en un modest cendrer, que és probablement tot el que aconseguiria jo. Els científics dirien que aquesta gran peça de marbre és pluripotent (pot convertir-se en múltiples coses). Però a mesura que anem picant, la peça de marbre original es va diferenciant a una altre cosa i això fa que el número d’objectes que podem crear amb ella es va reduïnt. Un cop hem acabat el procés de diferenciació (o escultura) hem obtingut un meravellós cendrer de marbre. És preciós, útil, elegant i ens soluciona un dels regals de Nadal. Però, i si resulta que la nostre tieta Margalida no volia un útil cendrer sino que preferia un David per col.locar al rebedor? Doncs, per desgràcia de la nostra tieta, resulta que és massa tard, perque un cop acabat el procés de diferenciació ja no podem reconvertir el nostre meravellós cendrer en un David. O això és el que sempre habíem pensat. Aquests nous resultats mostren que aquests científics han sigut capaços de reconvertir modestos cendrers (en aquest cas cèl.lules de pell humana) en grans peces de marbre amb les que tornar a crear tot el que volguem (és a dir, cèl.lules mare pluripotents).
Ciencia ficció? No, ciència biomèdica, però digna del gran Tamariz!!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada